L'Egipte desconegut

Quan es parla d'art egipci tothom pensa, inevitablement, en la ingent i extraordinària producció artística de l'Egipte de les grans dinasties faraòniques. O, en tot cas, com a molt, en l'art islàmic posterior. Però hi ha una altra cultura, antiquíssima, fruit de l'encreuament entre els faraons, els grecs i els romans, que també ens ha deixat un ric llegat patrimonial que, encara que no sigui tan conegut pel gran públic, no s'ha de menystenir. Al contrari.

Una exposició organitzada per l'Obra Social La Caixa en col·laboració amb el Museu del Louvre que ahir es va inaugurar a la Fontana d'Or, la seu gironina del Caixafòrum, ho corrobora. Només calia escoltar les impressions de les primeres persones que la van poder veure, entre les quals no faltaven les autoritats locals, amb l'alcalde, Carles Puigdemont, al capdavant; representants de l'entitat financera, i del país a què es refereix l'exposició. Per tots ells, sens dubte, excepcional va ser la paraula més usada.

El fet que Un altre Egipte sigui una mostra excepcional de caràcter arqueològic sobre la civilització copta es deu a diverses raons. En primer lloc, al fet que es tracta una civilització molt antiga i desconeguda, deixada en segon terme durant segles pel pes històric de dos gegants com són l'Egipte faraònic i l'Egipte islàmic. En segon lloc, perquè no és habitual veure una col·lecció d'aquestes característiques, no pas aquí, sinó enlloc. I finalment, per la qualitat de les peces que la conformen: en total, 212 obres provinents de la col·lecció permanent del museu parisenc, la majoria de les quals –restaurades expressament– han sortit per primera vegada del seu lloc habitual.

Amb la intenció de presentar un ampli ventall d'aspectes de l'Egipte copte, civilització que va viure la màxima esplendor entre els segles V i VII, quan la comunitat cristiana egípcia era majoritària (recordem que etimològicament copte vol dir “egipci”), l'exposició s'ha dividit en tres grans seccions. La primera se centra en les llengües utilitzades pels coptes durant la seva història i en la manera de plasmar-les per escrit. Aquí, el visitant descobrirà la varietat de suports usats per a l'escriptura, com ara les variants del papir, el pergamí, la pedra, la fusta, el metall o la matèria tèxtil.

Pel que fa a la segona part, està dedicada a la vida dels coptes. La secció comença amb els cèlebres teixits coptes, mitjançant una selecció de tapissos particularment refinats. Estris domèstics, ceràmiques, objectes de metall i treballs de vidre que permeten descobrir la manera com aquells antics egipcis menjaven, s'abillaven i ocupaven el seu temps d'oci.

Quant al tercer àmbit, se centra en els monestirs. Aquí, les pintures de Kellia, les talles de Bauit i els relleus cristians emblemàtics procedents d'Esna i de Tod, a l'alt Egipte, són mostres de la decoració arquitectònica i pictòrica de convents d'esglésies. Fustes, tapissos i objectes de metall permeten reflectir un context litúrgic.

Artísticament, l'exposició permet, entre altres aspectes, apreciar com els artistes coptes van incorporar formes i motius dels antics egipcis, dels grecs i dels romans, mesclant-los amb les seves pròpies creacions.