Atleta maratonià
En la versió dièsel, la vuitena de la gamma i la segona més assequible en l'escala de preus, el Porsche Panamera es manifesta com un bon atleta en prestacions i un gran corredor de fons en consum
Ha quedat enrere el temps en què associar la denominació Porsche i els motors de gasoil semblava un contrasentit o, per als més puristes, un sacrilegi. El resultat d'aquesta combinació va representar un gran èxit en el Cayenne –malgrat els inevitables escepticismes en sorgir la idea– i amb aquests antecedents és lògic pensar que, malgrat les diferències conceptuals entre els dos models, la versió dièsel de l'exclusiu Panamera –la vuitena en la gamma d'aquest model– podria seguir un camí similar.
La combinació és òptima. D'una banda, una berlina luxosa de pràcticament 5 metres de llargada, extremadament confortable i que no renuncia a l'esportivitat tan pròpia de la genètica Porsche. I, de l'altra, una mecànica de solvència molt ben contrastada, amb l'enèrgic i alhora eficient motor turbodièsel 3.0-V6 procedent d'Audi –amb Start/Stop i recuperació d'energia– i la transmissió Tiptronic de vuit marxes, amb programa de canvi específicament adaptat al propulsor esmentat. Tot això amb un preu que, tot i ser considerable –la distinció es paga–, situa la versió dièsel com la segona més assequible de la gamma del Porsche Panamera, 486 euros per damunt de la V6 de gasolina amb tracció simple.
En prestacions, el Panamera Diesel és allò que en diríem un bon atleta, ja que, malgrat el seu considerable pes, té una excel·lent capacitat d'acceleració i no necessita ni mig minut per arrencar i recórrer un quilòmetre complet. Però alhora també és un magnífic corredor de fons, ja que el valor oficial de la mitjana de consum és de 6,5 litres/100 km, 6,3 per als que optin per les llandes de 19 polzades i pneumàtics Michelin de baixa resistència. I això vol dir que amb els 80 litres de gasoil que caben al dipòsit es poden fer uns 1.200 quilòmetres sense haver de visitar cap benzinera.
Al volant del Panamera Diesel no només es confirma que el caràcter i tacte esportiu que s'espera d'un Porsche hi és plenament –no cal entrar en més detalls–, sinó que també es té l'explicació ràpida i concisa de l'excel·lent relació entre prestacions i consum. I és que la transmissió automàtica treu el màxim profit de la combinació entre les seves vuit relacions i els esplendorosos 550 Nm de parell que el motor 3.0-V6 entrega en l'estreta franja entre 1.750 i 2.750 rpm. Per esmentar només una referència, circulant a 120 km/h en autopista, l'agulla del comptarevolucions –l'esfera del qual presideix, com escau, el quadre d'indicadors– no puja més enllà de les 1.700 rpm. Oi que queda quasi tot dit?
Només amb tracció a l'eix del darrere
A diferència de les versions de gasolina, el Porsche Panamera Diesel no permet elegir entre tracció simple o total, ja que es comercialitza únicament amb propulsió a l'eix posterior. Cap problema, amb només 250 CV sota el capó i si es tracta de limitar al màxim el consum de combustible, ja li va bé estalviar pes. La suspensió és convencional i Porsche proposa com a opcions l'activa PASM –permet que el conductor triï entre tres nivells d'ajustament– i la pneumàtica adaptativa. El sistema de frens inclou, de sèrie, el denominat Porsche Stability Management (PSM) i opcionalment es pot disposar de frens ceràmics, de molt alt rendiment. En l'apartat confort, el Panamera Diesel té, de sèrie, ajustament elèctric dels seients, climatitzador dual i sistema àudio amb deu altaveus i pantalla en color de set polzades. El climatitzador amb quatre zones diferenciades i els llums de bixenó són opcionals.