Inés Cuatracasas
Dissenyadora
“La roba que fem a Ruanda és l'antítesi del ‹top manta›”
Fa roba a Ruanda amb el seu soci Marc Oliver. Són una ONG?
No. Som una empresa social, tenim ànim de lucre però busquem tenir un impacte beneficiós a Ruanda. Estem en un antic hangar reconvertit en taller i oficina, donem feina a 24 treballadors amb sous molt dignes i d'allà cada mes surten col·leccions càpsula molt cuidades, de roba, bijuteria i altres complements artesanals que varien segons la demanda.
O sigui, que no tenen res a veure amb la manera de treballar de les grans cadenes.
En absolut. No treballem per guanyar diners sinó perquè ens agrada el que fem, la moda i la cultura. I creiem que té sortida, que hi ha un públic que busca originalitat i autenticitat en el que compra. Tenim personalitat pròpia, treballem amb teixits ruandesos, bevem de la seva tradició, però no ignorem les tendències globals. A vegades som molt subtils i només trobes el teixit africà al ribet de l'americana. Aquests dies estem contents perquè els nostres complements es poden comprar a Gratacós, al passeig de Gràcia de Barcelona.
De veritat és pot fer roba de qualitat a l'Àfrica?
I tant! Nosaltres som l'antítesi del top manta. Busquem un alt nivell de qualitat i trencar l'estereotip d'Àfrica cutre. El país ara està fent una gran aposta per la modernització (sobta com en poc temps molta gent ha après l' anglès) i el seu president vol impulsar molt el creixement econòmic. Ara tot és fàcil d'aconseguir i la població té ganes de fer coses.
Ha quedat enrere del tot el genocidi entre hutus i tutsis?
Totalment. Han girat full. De fet nosaltres contractem la gent per meritocràcia i en tenim de tota mena. Al principi quan es troben un hutu i un tutsi es miren amb recel però després es fan grans amics, i s'impliquen en el projecte a fons. Això ja no és un problema a Ruanda.
Com va anar a parar a Ruanda?
La meva mare i el meu avi en són uns enamorats i jo ho he heretat. Hi vaig anar amb una ONG i de seguida vaig trobar una modista que buscava una dissenyadora per fer coses creatives. Així va començar tot, sense saber gaire bé com fer-ho. L'empresa es diu Mille Collines perquè així es com li diuen a Ruanda (el país dels mil turons). De fet, nosaltres estem a sobre d'un dels turons. Ara estem molt contents amb l'evolució. Tenim dues botigues a l'Àfrica i fem incursions a fora. Fa un temps la botiga de referència Anthropology dels EUA ens va comprar peces i la veritat és que no notem la crisi.
Què la va impactar més de la manera de vestir al país?
Que les dones es vesteixen amb un gust exquisit, fins i tot les del camp, lligant tres trossos de teixit diferent: un al cap, i dos més com a top i faldilla, però la veritat és que la primera col·lecció que vaig fer em vaig inspirar més en els avis, en les seves americanes, faixes, barrets i pantalons.