Catalunya tancarà el 2011 amb 60.000 habitants menys
previsió La projecció demogràfica apunta un descens continuat de la població durant tota la segona dècada del segle XXI Inflexió L'any 2020 hi haurà, per primer cop, una societat amb més defuncions que naixements
Catalunya experimentarà aquest 2011 una situació insòlita amb la pèrdua de quasi 60.000 habitants. Es trencarà, així, la tendència a l'alça dels últims anys que ha situat la població per sobre dels 7,5 milions. El fet no serà una circumstància puntual, ja que la projecció de l'Instituto Nacional de Estadística sobre l'evolució de la població dibuixa entre aquest any i el 2020 un brusc descens demogràfic. Tres són els factors que, a partir d'ara, provocaran el canvi demogràfic: menys immigrants, menys dones joves en edat de procrear i un col·lectiu de gent gran cada cop més nombrós.
La combinació de les tres variables portarà el país a tenir un creixement vegetatiu negatiu a patir de l'any 2020. Això vol dir que, si les estimacions dels demògrafs són correctes, aquell any hi haurà a Catalunya més defuncions que naixements, amb un balanç negatiu de 147 persones. La tendència és la mateixa a tot l'Estat espanyol, on aquest creixement vegetatiu negatiu s'espera que arribi un any abans, el 2019, amb un retrocés del 0,17% de la població.
La projecció en l'àmbit de Catalunya indica que aquesta dècada hi haurà una disminució de 517.000 habitants, en nombres absoluts.
Aquestes dades confirmen la tendència detectada l'any passat, quan es va registrar una primera disminució de l'1,3% del cens d'immigrants que viuen a Catalunya. Marxen del país per una qüestió molt simple: la dificultat de trobar-hi feina. Aquest fenomen s'ha notat, també, en l'àmbit de la salut pública, amb un descens de les targetes sanitàries que amb el temps ha esdevingut un bon indicador de l'arribada o marxa dels immigrants, ja que pel simple fet d'estar empadronats ja hi tenen dret.
La població disminuirà perquè hi haurà menys immigrants i perquè hi haurà menys naixements. La reducció de la natalitat es va començar a detectar el 2009 i serà una constant tota la dècada. Ho explica la baixa fecunditat de les dones immigrades, que comencen a aplicar patrons de comportament occidentals, i també el nombre reduït de dones nascudes al país i que es troben en edat fèrtil.
El tercer factor, el de l'envelliment de la població, s'explica pels avenços mèdics. Però l'envelliment de la població comportarà també un increment del nombre de defuncions, que en l'horitzó del 2020 superarà, per primer cop, el de naixements.
A nivell general de l'Estat en el període entre el 2011 i el 2020 és prevsit que hi hagi 4,1 milions de defuncions, un 7,8% mñes que la dècada anterior.
Previsions d'èxode a la fi de la dècada prodigiosa
J.P
Tothom recorda l'eslògan del Som 6 milions! que en l'època dels governs de Jordi Pujol va fer fortuna. La xifra s'ha superat ara , àmpliament, amb un cens que supera els 7,5 milions de ciutadans que viuen i treballen a Calunya.
Un cop d'ull a la gràfica de la població del país permet comprovar que l'increment de la població ha estat exponencial durant la primera dècada del segle XX. L'època de baques grasses va fer disparar les estadístiques. La bonança econòmica va actuar d'afecte crida i milers d'immigrants van començar a arribar al país. El 2001 es van trencar la barrera dels 6,2 milions i des d'aleshores l'arribada constant d'immigrants ha inflat el cens superant els 7 milions.
D'aquesta manera, l'u de gener d'aquest any a Catalunya hi havia 1,1 milions de persones amb nacionalitat estrangera, un 15,7% de la població total. La dècada prodigiosa de l'economia que anava a tot drap s'ha acabat bruscament. La marxa dels immigrants és un indicador més de la greu i preocupant situació econòmica. Els més pessimistes apunten que no se sortirà de la crisi fins el 2016. Si la marxa d'immigrants és sinònim evident de prevalença de la crisi, l'estadística diu que encara en queda per estona.