Territori Peter Pan

Arribe a Flores a migdia. Les altes temperatures i la humitat que escampa el llac aixafen cor i cames. Ni un sol núvol voreja el cel. La vegetació del Petén, a cops abassegadora, amaga la formidable solidesa de les ruïnes maies que conté. Aquest bressol de primer ordre ha estat sempre més allunyat de Guatemala que no pas de Mèxic o Belize.

Poblacions nuclears en són Santa Elena i Flores, unides per una passarel.la de cinc-cents metres. Per la primera, seu comercial i bancària, pul·lulen lladres a balquena. Motiu pel qual el visitant s'acomiada de la contrada prenent autobús a Flores, prou més segura.

Expulsat de Mèxic, el poble itzà va fundar la segona sobre una illa del llac Petén i ja s'hi trobà amb restes de mèrit. Als castellans se'ls féu difícil entrar-hi. Un cop aconseguit, ho enderrocaren tot. Primer penal i, després, port comercial, avui és centre turístic. Farcida de petits hotels i restaurants, des de les seues terrasses el llac esdevé espectacle “de pel·lícula”. Té un posat un punt cursi —o de parc temàtic “disneysià”— que recorda algunes viles mediterrànies nostres durant el “boom” dels seixanta. Ací, la policia ja es fa visible. Cal tenir cura del foraster amb “calerons”, encara que siguen de plàstic. Pels volts de Nadal s'omple de gringos; a l'estiu, de francesos, espanyols i italians; pocs nòrdics, encara; però estan arribant-hi alemanys, amb el portamonedes ple d'euros, gràcies a la crisi que recorre ara mateix la Mediterrània. Hom pot rodejar la localitat a peu pla en mitja hora. Amb barca, els tafaners clissaran uns quants illots privats. Com el que ocupa Ràdio Petén o un petit museu arqueològic (Déu sap l'origen dels fòtils que l'han nodrit!) o una “microselva” amb animals i tot en mans del multimilionari que fundà la cervesa Gallo, la més popular del país. Hi ha també petits tossals en alguns illots que embolcallen edificacions maies no excavades encara per manca de diners. Xerrant amb el barquer que m'hi ha passejat, me n'adone que té el mateix problema de força pescadors de l'Amèrica Central: una ceguesa fruit de molt de sol i poques vitamines. Fins no fa gaire, els oftalmòlegs cubans els operaven amb èxit i de franc; a hores d'ara, però, s'hi ha acabat el pastís.

De Flores surten excursions a tots els jaciments visitables. La Blanca, per exemple, n'és als afores i rep suport econòmic i humà de la Universitat de València de fa anys. Per a El Mirador, on es pot gaudir d'una excel·lent panoràmica, cal prendre vaixell. Al nord de la regió s'arriba amb animals de càrrega després d'un parell de dies trotant. Paga la pena.

Tikal començà a ser enclau turístic a partir dels setanta per decisió del govern. En pocs anys ha passat de 15.000 habitants a més de mig milió. Bastida de carreteres per al viatger i per a la droga que puja a Mèxic. El seu caràcter selvàtic hi ha afavorit un microclima singular. És per això que esdevingué ciutat religiosa venerable. Malgrat el munt d'excavacions que han donat a conèixer grandioses construccions precolombines, n'hi ha molt encara per treure a la llum. Arrelada una espessa flora a sobre seu, cal soterrar-hi un munt d'argent per admirar-les. Una visita conscienciosa duu pel cap baix un parell de dies. Amb tot, el perill que li surt al pas a aquesta misteriosa i elegant acròpolis és l'ús i l'abús que en fem els turistes. En som un fum. Caldria que no hi hagués tanta misèria darrere i així sostreure'ns privilegis depredatoris. I és que hi ha qui fa del turisme un paradís internàutic actuant sobre escenari virtual i al marge de la realitat. Són addictes al turisme —o esclaus seus— com poden ser-ho a les xarxes socials i a tantes addiccions tradicionalment conegudes.

Però fam i violència hi són. Encara més avui, que encetem neofeudalisme. A punt de girar any, “assaborim” a Prensa Libre —i cal avisar el personal que no és precisament la premsa emissora veraç- un polsim d'aqueixa misèria. Al Petén, com pertot arreu, hom assassina per diners, drogues o sexe. No n'hi ha més. Tanmateix, de tant en tant, sospite que els turistes viatgem pel Carib com Wendy pels dominis de Peter Pan.