Societat

El banc del temps té més de tres-cents usuaris a Girona

Ofereixen serveis sense cobrar cap euro, però a canvi guanyen hores que podran destinar a allò que vulguin

Tres centres cívics de la ciutat gestionen les sol·licituds dels socis de manera presencial o en un lloc web

Els talons dels socis del barri de Palau són d'hores i no d'euros

Des de fa tres anys a Girona ja no només hi ha bancs o entitats d'estalvi que mouen euros. Nascut al centre cívic Pla de Palau, el banc del temps promou l'amabilitat i l'altruisme. Ho fa posant en contacte dues persones que ofereixen serveis o coneixements, que són pagats amb hores. Si el Pla de Palau va ser el primer, fa un any s'hi van afegir els centres cívics de Sant Narcís i Santa Eugènia, que gestionen les sol·licituds dels socis mitjançant un lloc web.

El naixement del banc de Pla de Palau va arribar com a continuació de la campanya Som un barri amable. El seu responsable és Pere Xavier Soler. “Estem contents, però tot costa molt. Això implica un canvi de mentalitat i els canvis de mentalitat sempre han arribat amb els canvis de generació. No només val el que costa diners, sinó que hi ha moltes coses que tenen valor.” Els usuaris utilitzen el taló en què els serveis prestats donen hores (i no euros). Els socis s'han de registrar i tenen a la seva disposició una llarga llista de serveis per gastar les hores.

Valoració del servei

Pablo Lidoy, un informàtic nascut a Saragossa i establert a Girona, col·labora amb el banc de temps de Pla de Palau i ha preparat el web del Pont del Dimoni. Lidoy explica que el banc en línia va tenir una subvenció de 1.800 euros dins el pla d'educació i convivència. Al final del servei, explica Lidoy, els usuaris en fan una valoració. “El problema és que tenim temps per donar, però no tenim temps per demanar. Aquest és el principal problema no d'aquest banc, sinó de tots. Ens costa demanar.” Igual que el web del pont del Dimoni, a la Bisbal d'Empordà treballen per tenir el seu banc de temps en línia.

Sense ànim de fer competència als comerços

“Una persona diu: ‘M'agradaria pintar la casa'. Aquests serveis no són permesos perquè no volem causar competència deslleial als comerços. Una cosa és pintar una paret i l'altra, una casa”, diu Lidoy.

La possibilitat d'invertir en entitats socials

El mateix Lidoy explica que al banc del Pont del Dimoni, que agrupa els centres cívics de Sant Narcís i Santa Eugènia, s'anima a invertir hores en entitats com l'Oncolliga, La Sopa o el Club Sant Jordi.

A Pere Xavier Soler li tallen els cabells

A Soler (Pla de Palau) li tallen els cabells. Ell, a canvi, assessora sobre patologia d'edificació (esquerdes, humitats). Soler és professor de tecnologia de la construcció a la Universitat de Girona (UdG).

La Xunta “obliga” els ajuntaments a tenir el seu banc

Soler ha explicat que la Xunta de Galícia ha “obligat” tots els ajuntaments a crear el seu banc. “Penso, però, que això ha de venir de baix més que de dalt”, diu Soler. Els bancs van néixer als EUA.

El banc del barri de Montjuïc, a punt per al gener

L'associació de veïns del barri de Montjuïc de Girona es prepara per tenir el seu banc al gener. Rebrà una programa informàtic del banc de Bilbao, explica Pablo Lidoy, del Pont del Dimoni.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.