Una història en construcció
Can Margarit, hereva de can Foixà, es va obrir l'any 1948 i des d'aleshores s'ha iniciat una lluita contra el temps que l'ha portada a convertir l'establiment en un dels més entranyables de la ciutat
En Jaume Margarit explica que el seu pare, Joan Margarit, i la seva mare, Concepció Safont, es van convèncer que a Regencós hi havia poca vida. Aprofitant les visites a Girona, es van adonar que a tocar de la plaça del Lleó hi havia una petita casa fonda coneguda com can Foixà que feia alguns anys que estava tancada desprès que la mestressa que havia arribat del poble empordanès va ser apunyalada per un mosso de quadra. Decidits a refer el futur, la Concepció i en Joan van comprar el que era un establiment de sis habitacions i van treballar amb delit i esperança per transformar aquella pensió humil en un establiment amb què poguessin acollir treballadors i pagesos arribats d'arreu de les comarques. Els hi ajudaven els seus fills, Jaume i Josep, però quan el segon es va dedicar a la mecànica i el primer es va casar, l'hereu va agafar les regnes de l'hostal i es va esforçar a reconstruir la casa i oferir un servei de banquets, casaments i comunions. Avui Jaume Margarit no oblida els temps complicats que va haver de patir desprès de la desaparició de la seva esposa, i recorda que en algun moment el van ajudar els amics però que també va haver de fer front als voltors que se'n van voler aprofitar. Avui, quan a can Margarit han reformat les vint-i-vuit habitacions, la filla Marta és la tercera generació d'una nissaga que ha sabut transformar l'antiga fonda Foixà en un hotel que toca l'Onyar.