L'hostal més antic

De l'edifici de l'Estanc de l'Avellaneda en tenim notícies documentades des del 1350, quan als arxiu de la catedral apareix amb el nom de Mas Feliu. Desconeixem exactament quina era la seva activitat però podem presumir que ja exercia d'hostal de camí ral, de lloc de parada i hostatge de viatgers que es desplaçaven pel camí que unia Barcelona amb Girona i continuava cap al Rosselló.

Un dels més il·lustres d'aquests viatgers hi va fer parada l'any 1496. Es tractava del rei Ferran el Catòlic, que va ser rebut per les autoritats gironines a la torre que aleshores ja es coneixia amb el nom de l'Avellaneda. Durant segles, va ser costum que els jurats de Girona esperessin els personatges importants que visitaven la ciutat en l'esplanada que hi havia a davant de l'hostal, fins al punt que s'encunyà el modisme de “castellà de l'Avellaneda” per referir-se a aquelles persones que no se'n sortien gaire bé, amb la llengua de Castella.

Sabem que l'any 1670 hi vivia F. Lleuger i que continuava servint d'hostatge als viatgers de la diligència que unia Barcelona i Girona. A mitjan del segle XIX (entre 1850 i 1855) s'hi va construir la carretera que substituïa el vell camí ral, i el vell hostal va continuar amb el seu paper.

En un mapa del 1709 hi apareix un plànol dels terrenys de la torre de Rodés i, al cap d'un segle i mig, en un plànol del terme de Girona del 1860, hi figura com “Mesón de l'Avellaneda” cosa que ens permet aventurar una continuïtat com a hostal al llarg de molts segles.

Botet i Sisó, en el volum que va escriure sobre Girona per a la Geografia General de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi i publicada entre el 1908 i 1918, cita “l'hostal conegut per l'Avellaneda” que, “amb alguna altra casa arrenglera formant un arrabal o caseriu”. Ja donava nom al barri, situat a tocar de la carretera de Madrid a la Jonquera.

Al començament del segle XX hi vivia la família Ciurana. Joan Busó, l'actual propietari de l'estanc (el restaurant és propietat de la seva filla Imma Busó Perpiñà) encara recorda l'àvia Maria. “Els vells hi anaven a jugar a cartes i ella els cuinava algun barat, sardines o un tall de pollastre. A més d'hostal i estanc, feia de botiga de comestibles. S'hi venia una mica de tot, com begudes, llegums, arròs...” És evident que ja no tenia la importància d'altres temps i que la seva activitat com a hostal per allotjaments ja havia desaparegut.

Durant la darrera guerra civil, la del 1936, es va convertir en lloc d'avituallament i, més endavant, al començament del 1939, en cap de pont de les forces republicanes, que estaven en retirada.

Després de l'àvia Maria va passar a portar l'hostal el seu fill Pere Ciurana i la seva dona, la Paquita, que van continuar fent la viu-viu entre l'estanc i la botiga fins que l'any 1986, Joan Busó i Planas la va comprar a Dolors Vilardell Canudes, vídua del metge vigatà, Francesc Muntaner Riera, i propietària de la finca i de molts altres masos que s'anaven venent per tal de poder comprar pisos per als seus fills.

Joan Busó recorda, tot i que ell era molt petit, els treballs de la Paquita per aconseguir tabac per als veïns en temps de restriccions i estraperlo. Va ser precisament la Paquita qui el va posar en coneixement que els propietaris volien vendre la finca indicant-li que ell era l'home ideal per comprar-la. L'hereu de ca l'Amat no hi estava pas d'acord, ja que donava per suposat que en demanarien molts diners, però després de parlar amb el representant dels propietaris i acceptar una oferta que voltava els 15 milions de pessetes, l'operació es va tirar endavant.

L'hostal de l'Avellaneda conserva la manera típica de la masia catalana amb un cos central, acompanyat d'un altre de més baix a cada costat, a més d'un pati interior que s'utilitza com a terrassa del restaurant. Segons comenta Joan Busó a manera de comiat: “Tot i ser l'hostal més antic de Girona, mai no ha estat citat per la Cambra de Comerç en els homenatges que es fan als establiments més antics.”