La llum dels antics cafès
Després de donar-hi moltes voltes, el germans Vidal van arribar a la conclusió que la llum i la atmosfera dels antics cafès era deguda en bona part a la presència de la nicotina
“El fotògraf de la pel·lícula Mi general va aconseguir reproduir exactament la llum del local. En el cas de Soldados de Salamina, la llum estava molt bé però no era l'autèntica.” Qui fa aquestes afirmacions és Quim Vidal, fundador i propietari del Bistrot amb el seu germà Josep, i un home obsessionat per la llum i molt especialment per la llum dels antics cafès, on de petit anava amb el seu pare a Torroella a veure com jugaven al billar o el futbolí. “Volíem un local que s'assembles al màxim possible als cafès de tota la vida, uns locals que, per altra banda, estaven tancant arreu cosa que et permetia trobar el mobiliari que volies a preus regalats. Vàrem rumiar molt per donar-hi el color i l'atmosfera pròpia d'aquests local i al final vam arribar a la conclusió que era la nicotina la que donava la llum especial als cafès.”
“Pel primer Bistrot, ho varem comprar a drapaires. En la primera ampliació, en lloc de drapaires ja eren brocanters, i a la tercera, resulta que ja havien ascendit fins a antiquaris. A cada escaló, els preus es multipliquen. Ara bé, si vols una taula de marbre et costa un ronyó.”
“S'han fet dues ampliacions al local, la primera fa uns 23 anys i la segona, cap a tretze. Sempre s'ha intentat que es notés com menys millor. El Bistrot va obrir el 1978 i dos anys després, a causa de les denúncies d'un veí, es va tancar. Havíem llogat el local a un parell de germans i nosaltres treballàvem a la costa. El setembre ens van trucar que el volien tancar per sorolls. Allò va ser el que va marcar el Bistrot. Vàrem anar a parlar amb les autoritats i una persona influent em va dir clarament que un bar no encaixava en el projecte que tenien per al Barri Vell. Vaig veure que hi havia d'haver una comunió entre nosaltres i els que estaven dirigint la transformació de la ciutat. Això m'ho va deixar clar, i a partir d'aquí ens vàrem dedicar especialment a fer menjars.”
Després van començar les sessions de jazz, que implicaven un ambient molt més tranquil i la música clàssica, per acabar de seleccionar el personal. L'ambient més sorollós es va anar traslladant al “carrer dels Torrats”. “El gran èxit de la ciutat de Girona és degut a un grupet de persones que sabien molt bé el que volien. Això no s'ha tornat a donar.”
El Bistrot és un resistent, un dels pocs locals de la ciutat que continua sense tele, un handicap important els dies de partit del Barça. “És un fenomen de masses impressionant que costa molt de superar. Els dies de partit tenim baixades importants. Abans hi havia una clientela a qui el futbol no interessava i nosaltres no notàvem practicament res. Ara hi ha molt poca gent que no estigui seduïda pel Barça. Com que creiem que no es pot menjar bé si mires la tele, nosaltres continuarem igual. També vàrem treure la música de fons.” El futur del local està assegurat per les dues filles i un gendre que treballen al local, juntament amb els fundadors.
El més cinematogràfic
Mi General de Jaime de Armiñán i Soldados de Salamina de David Trueba són les pel·lícules més conegudes que han rodat alguna de les seves escenes al Bistrot, però n'hi ha d'altres, algunes sense estrenar com la francesa El Monjo o El poder de la mente una pel·lícula per Imax que havia de reflectir la vida i les heroïcitats del ciclista nord-americà instal·lat a Girona Tyler Hamilton i que va acabar com el rosari de l'aurora. Just el dia que s'estava filmant una escena al Bistrot es va saber per la premsa que aquell ciclista que havia corregut mig Tour de França amb la clavícula trencada havia donat positiu en un control d'antidopatge. Aquí es va acabar tot, van acabar de rodar l'escena però el projecte es va aturar.
Quim Vidal assegura que és molt divertit treballar per al cinema. Les seves arrels tenen molt a veure amb aquest món ja que el seu pare portava un cine de Torroella i ell pràcticament es va criar entre la cabina i la sala. “El fet de participar en una pel·lícula, per a mi, és com un retorn a la infància. En general et trobes amb gent molt normal com Armiñán o David Trueba. De tant en tant cau alguna estrella insuportable però la gent com Fernán Gómez, Lopez Vázquez o Mònica Randall eren excepcionals.
En la filmació de la pel·lícula El Perfum, de Tom Tykwer, el Bistrot es va convertir en una mena de quarter general on passaven les proves i la feina del dia. També es va rodar una escena a les escales d'entrada del local.