Toses, el túnel més reivindicat
Les comarques gironines, sobretot les del Ripollès i la Cerdanya, han estat gairebé quaranta anys reclamant la infraestructura per eliminar els quaranta-quatre quilòmetres i els més de dos-cents revolts de la collada. Ara hi ha un projecte perquè sigui una realitat el 2012
Si una infraestructura ha estat reclamada fins a la sacietat durant els últims quaranta anys a les comarques gironines, aquesta ha estat el túnel de Toses. Tots aquests anys de reivindicacions del territori, però, encara avui no han donat fruit, tot i que sembla que ara sí, l'obra està més a prop que mai i el Ministeri de Foment parla de l'inici d'obres l'any que ve i de la posada en funcionament el 2012. L'obertura del túnel permetria que els vehicles que van de Ribes de Freser fins a la Molina o fins a Puigcerdà poguessin evitar els quaranta-quatre quilòmetres de la collada de Toses, que té més de dos-cents revolts.
Els motius del retard
Els primers passos per tirar endavant el túnel es van fer el 1969, amb la creació per la Diputació de Girona de la societat Promoción y Desarrollo de Gerona, SA (Prodygesa) per promoure l'obra. La van constituir Caixa Girona, «la Caixa», 55 ajuntaments i altres entitats. Sis anys més tard, el 1975, el govern espanyol atorgava a aquesta societat, Prodygesa, la concessió de la gestió del túnel per 35 anys en règim de peatge.
Ara fa trenta anys, durant l'any 1979, ja es parlava dels problemes que podia comportar la construcció del túnel del Cadí a la construcció del de Toses, ja que la discussió se centrava en la tria d'una de les dues infraestructures. Finalment, el primer es va acabar construint promogut per Incasa, amb la Generalitat com a accionista principal. Això va provocar que el segon projecte quedés al calaix, tot i que el territori apostava per Toses pel benefici que suposava per al Ripollès. De fet, El Punt va publicar durant aquell anys diverses informacions referents a l'aposta explícita de la Diputació de Girona per construir el túnel de Toses i no el del Cadí. Ara, els representants de les institucions del Ripollès i la Cerdanya creuen que aquella decisió va ser política.
L'impacte ambiental
Fa tres dècades es començava a parlar també de l'impacte ambiental que tindria la infraestructura. Llavors, el Grup Ecologista de l'Alt Pirineu es mostrava en contra tant del túnel de Toses com del del Cadí. Anys més tard, el 2004, quan el Ministeri de Foment es va decidir a presentar quatre estudis de traçat –en aquest cas sense peatge per la túnel– les plataformes ecologistes també hi veien traves. És el cas de la plataforma Salvem la Vall del Rigat i El Ripollès Existeix, que reclamaven que la proposta fos respectuosa amb l'entorn.
Finalment, Foment va apostar pel traçat que passa per la part més baixa de la vall de Ribes –l'opció més ben vista pel territori–. Això no va ser fins al 2005, quan va apostar per una de les dues opcions que dibuixaven la carretera en paral·lel al tren. En aquell moment es va demanar un estudi d'impacte ambiental i es va posar a exposició pública. Tres anys després Foment ja ha adjudicat la redacció del projecte a la unió temporal d'empreses Apia XXI SA i Geoplank SA. Aquest pas ha de ser el definitiu perquè finalment el reclamat túnel de Toses deixi de ser una reivindicació per ser una realitat.
Ara, 1,7 quilòmetres, i abans, entre tres i deu
Les comarques del Ripollès i la Cerdanya esperen que aquesta vegada sigui la definitiva. El mes d'octubre del 2008 el Ministeri de Foment, del govern de l'Estat, va adjudicar per 1,93 milions d'euros la redacció del projecte de construcció del tram entre Ribes de Freser i la Molina del traçat de l'eix pirinenc que ha de substituir la collada de Toses i que ha d'incloure el túnel més reclamat dels últims anys. La nova carretera entrarà en servei, segons les previsions estatals, com a molt tard el 2012, ja que les obres es volen començar durant l'any 2010.
El traçat escollit finalment per Foment –que havia proposat quatre opcions– passarà per la part més baixa de la vall de Ribes, en paral·lel a la línia del tren Barcelona-Puigcerdà. Pel que fa a la banda de la Cerdanya, després del futur túnel de Toses, està previst que la nova carretera vagi força paral·lela a les vies que ara ressegueixen el riu, deixant a l'esquerra la via del tren. El projecte es redactarà per un total de 22 quilòmetres entre Ribes de Freser i Fontanals de Cerdanya. El traçat inclou, per tant, el reivindicat túnel de Toses, que farà 1.700 metres, i la variant de Ribes, de 1.500 metres. Pel que fa a la part tècnica del túnel, està previst que es facin dos carrils de 3,5 metres d'amplada cada un. A més, hi haurà vorals d'un metre a cada costat. S'hi construiran tres enllaços i 46 estructures al llarg dels 1.790 metres de longitud que farà. La velocitat prevista per als vehicles segons el disseny escollit és de 60 quilòmetres per hora.
Els representants de les institucions ripolleses i cerdanes consideren que aquest és el pas definitiu per a aquesta infraestructura que fa quaranta anys que està encallada. Confien que la manca de voluntat política no frenarà un altre cop la construcció del túnel que ha d'evitar els més de dos-cents revolts de la collada de Toses.
El projecte actual contrasta amb el que El Punt publicava el 1979. Llavors es parlava d'un túnel de deu quilòmetres i una variant de gairebé vint-i-cinc. En algun altre moment també es parlava de tres quilòmetres de túnel i no deu. L'any 1979 es parlava de 6.000 milions de pessetes –que ara serien 36 milions d'euros–, mentre que per a tota la variant pujava a 22.000 –uns 132 milions d'euros–. Després de trenta anys, el Ministeri de Foment parla d'uns 78 milions d'euros, tenint en compte que en el projecte també s'ha reduït el total de quilòmetres.