Es crema la discoteca Skinsad de Banyoles
Feia dos anys que era tancada al públic
Feia més de dos anys que el jovent sobretot de Banyoles i de bona part de la Garrotxa, el Gironès i el que ara és el Pla de l'Estany ja no s'aplegava els dissabtes a la nit i alguna nit d'entre setmana en el recinte del que va ser el sancta sanctorum de la música enllaunada, dels sofàs a la penombra de llums psicodèlics i dels gots llargs de vidre, en argot de l'època, i qualificat de paridora pels detractors més puritans, de Banyoles.
L'Skinsad va ser un d'aquells referents de les mogudes nocturnes que s'originaven a cada ciutat o poble de cert relleu els anys setanta, en els quals el jovent començava a navegar a través de la pecaminosa permissibilitat cap a una societat més oberta de mires i no tant convencional sobretot pel que fa a l'aspecte lúdic. L'Skinsad ràpidament va marcar una diferència entre els locals que aplegaven la multitud jove. Un petit detall: per ser diferent dels locals més convencionals d'esbarjo, l'Skinsad tenia, fins i tot, un tobogan interior per on els usuaris podien lliscar fins a arribar a la planta inferior.
El foc
El 7 d'abril del 1979, però, l'Skinsad va desaparèixer definitivament de la geografia de Banyoles i de les guies d'ofertes lúdiques perquè les flames d'un incendi el van esborrar de l'espai banyolí.
La discoteca estava instal·lada a la part baixa i al soterrani d'un bloc de pisos a la dreta del carrer Rambla pujant cap a la plaça de les Rodes. Precisament un nen que vivia en un dels pisos superiors de l'immoble, cap a les 5 de la tarda d'aquell dia, va despertar tot esverat el seu pare, que feia la migdiada, per dir-li que hi havia foc a l'edifici. L'home es va posar en contacte per telefon amb la policia local de Banyoles per donar l'avís i es va donar la coincidència que en aquell moment i a les mateixes dependències municipals hi havia el propietari de l'Skinsad.
L'home, un ramader de Setcases, Biel Pagès, hi havia anat, requerit pels agents, perquè aquests havien detectat que ja feia dies que hi havia algun accés obert a l'antiga discoteca i s'hi ficava mainada a jugar, i fins i tot en alguna ocasió algú s'hi havia quedat a passar la nit. La porta de la discoteca havia estat esbotzada i els policies l'havien tancat de manera provisional, i requerien el propietari perquè hi fes una reparació més contundent. Però no li va caldre. En qüestió de tres hores el foc va deixar la feina enllestida i els bombers de Banyoles i de Girona que van actuar en l'extinció pràcticament només van poder evitar que les flames es propaguessin a la resta de l'edifici.
El primer temple de Güell
El malaguanyat artista dissenyador banyolí Lluís Güell, que va morir el desembre del 2005, va ser qui va dissenyar l'Skinsad i el va convertir en el seu primer temple, que era el mot que l'artista solia emprar per definir les seves obres mestres.
Lluís Güell també va ser l'autor de locals d'esbarjo tan representatius de l'època com el Saint Trop, de Lloret de Mar, i l'Envelat del Follet, d'Olot.
Aquests tres locals de Lluís Güell, juntament amb altres discoteques de dissenyadors diferents, unes ja desaparegudes, d'altres transformades i d'altres encara plenes de vida i d'activitat, com són o van ser en el seu temps les discoteques Sansburg, El Pay-Pay i Kratters, d'Olot; Dallas i l'Ú, de Banyoles; Scopas, d'Empuriabrava; Chic, de Roses; Màquina, La Sala del Cel i Boomerang, de Girona; La Pèrgola, de Riudarenes; Tiffany's, Pacha, Keops i Paladium, de Platja d'Aro; Colossos, de Lloret de Mar; Pigall i Antimoni, de Camprodon; La Gatzara, de Puigcerdà; Quixots, de Figueres; La Gatzara, d'Anglès.... i tantes altres més, tant a la costa com a l'interior, van representar un nou concepte de l'oci per a la joventut i van marcar tota una generació de joves gironins. Molts d'aquells locals, uns amb el mateix nom i d'altres amb un de diferent, encara continuen complint la seva funció.
L'espectre del panorama musical banyolí
L'Skinsad, a la seva millor època compartia cartell a Banyoles amb el Mercantil (Can Xampinya) on s'oferia encara música en directe a la seva sala principal, mentre que a la part superior hi havia el Club Blau, que ja funcionava com a discoteca. A pocs metres de l'Skinsad, a la plaça de les Rodes, hi havia el Drac, una discoteca que més endavant va prendre el relleu de l'Skinsad, i que havia començat a donar alternatives a grups musicals banyolins de l'època que hi aportaven, esporàdicament, la seva música en viu.
Tot això passava força abans que al costat de la carretera de Pujarnol s'hi erigís el mític Dallas. Un ampli espai d'ambient musical que molt ràpidament es va convertir en punt de referència de tot el jovent i també dels adolescents de Banyoles, dels entorns i de força més enllà, que cada vegada tenien més pressa per ser més grans per poder-hi entrar. Les tardes i nits de Dallas van passar a formar part de la història de més d'una generació de joves. Si fins llavors l'ambient musical s'havia mantingut dins el nucli de Banyoles, Dallas va portar la moguda musical als afores de la ciutat i durant molts anys va oferir la seva proposta lúdica, que tenia els seus punts àlgids els diumenges a la tarda. Les cites a Dallas es van convertir pràcticament en una devota i fervent vocació per a la joventut de l'època.
A part de l'actual Passeig, que és un local de referència a la zona centre de Banyoles, l'oferta lúdica de la localitat pel que fa a ambients musicals es concentra principalment en dues zones més cap als extrems del nucli urbà: la plaça de les Rodes, per la zona propera a l'estany, i la Farga, a la sortida de Banyoles en direcció a Girona.
Les nits d'ara
La desaparició de Dallas va donar ales a la Nau, a la zona de la Farga, i aquesta sala, al seu torn, va passar el relleu a l'actual Mas de Nit i al Replay, discoteques situades en aquesta mateixa zona, i al bar musical Clímax. A la plaça de les Rodes, el Sol i l'Àmbit aporten l'oferta musical en aquella zona propera a l'estany. A l'altra banda de l'estany de Banyoles, però, i ja al terme municipal de Porqueres, hi ha el bar musical Mam que ja s'ha convertit en un espai de referència important per a les nits lúdiques al Pla de l'Estany.