Toni Pou
L'entrevista
“El desglaç de l'Àrtic no és la fi del món”
Per a alguns científics, el desglaç de l'Àrtic no és la fi del món, sosté en el seu llibre.
Sé que és una afirmació polèmica, però els científics són poc catastrofistes i diuen que no és la fi del món, tot i que tindrà costos socials i econòmics. El que cal és utilitzar les eines científiques per intentar posar-hi remei.
No sé si els óssos polars combreguen gaire amb aquesta idea.
Per als óssos polars i per als inuits no és una bona notícia, és clar. El glaç és la seva autopista i han vist reduïda la mobilitat.
En canvi, el desglaç ha permès l'obertura del Pas del Nord-oest.
Sí. Amb l'avantatge de poder anar d'Europa fins al Japó en un trajecte un 40% més curt i més barat. Sense oblidar que, a l'Àrtic, hi ha petroli i gas i ara és més factible extreure'ls. En canvi, això genera el risc de més presència humana i de vessaments dels petroliers.
¿Quins països tenen el dret de gestionar aquests recursos?
Suposo que els que hi fan frontera... Ja hi ha una guerra oberta. Amb tot, a mesura que es va cap al nord, els límits es fan més tènues.
Un acudit pregunta com és una família inuit i la resposta és que la formen un pare, una mare, dos fills i un antropòleg.
Sí. Tenen la sensació d'haver estat sempre observats pels occidentals com si fossin gairebé no humans.
L'esperit científic és irrefrenable!
[Riu.] Jo només faig pedagogia de la ciència que, per a mi, és cultura, per tres raons. T'explico quines?
Endavant.
La primera: perquè la curiositat, que forma part de l'ésser humà, és en l'origen de la ciència. La segona: que la ciència té un gran component estètic, com la música; i es basa en el fet que, a partir de principis senzills, es poden explicar coses complicades. I l'última: perquè és el millor mètode per obtenir coneixement objectiu.
¿Quin és el millor record de la travessia àrtica que explica?
La llum i la sensació d'immensitat que genera el paisatge.
I el pitjor?
¿De les expedicions que recull al llibre, quina és la més fascinant?
La del capità de la Royal Navy John Franklin que, el 1845, intentava descobrir el Pas del Nord-oest amb dos vaixells ultramoderns, però van desaparèixer. Hi van enviar fins a 40 expedicions de rescat. Més tard es va saber que s'havien intoxicat amb el plom amb què se soldaven les llaunes i havien estat objecte de canibalisme.
¿Hi ha cap semblança entre Franklin i Scott, que va perdre la cursa pel pol Sud amb Amundsen?
L'expedició de Franklin anava ben preparada, però desconeixien la toxicitat de les llaunes. En el cas de Scott, és clar que no anava ben preparat: duia jerseis de llana i ponis i els inuits sempre han portat roba de pell i gossos!