Qüestió de principis
Des de fa quasi 40 anys, l'Honda Civic sempre ha estat un cotxe especial. I ara, en la novena generació, ho torna a demostrar. Les formes canvien poc però pel que hi ha dins seu s'hi percep clarament una bona evolució
Al mes de febrer arribarà la novena generació de l'Honda Civic, una denominació l'existència de la qual es remunta a l'any 1972 i que, amb més de 20 milions d'unitats venudes arreu del món, ha esdevingut un dels pilars fonamentals en la gamma de models de la marca japonesa. A diferència del Civic actual (nascut el 2006), el que presentem no trenca radicalment respecte del seu antecessor, sinó que n'és una evolució –a partir, entre altres factors, de les opinions dels clients– a fi i efecte de millorar els considerats com a punts febles i reforçar els ja que eren prou forts. Tot plegat es concreta en una millora de les condicions dinàmiques, de la qualitat percebuda, de l'eficiència dels motors i, segons els responsables d'Honda, en un avenç evolutiu comparable al d'un parell de generacions.
Tot i que l'aspecte exterior d'aquest nou Civic, canvia ben poc respecte de l'actual, sí bé és més llarg (4,5 cm), més baix (2 cm), més ample (1 cm), més aerodinàmic (Cx=0,27) i té més capacitat dins el maleter, que amb 401 litres és la referència de la categoria. El vidre del darrere ha guanyat superfície per la part inferior, a l'estil dels Honda Insight i CR-Z, amb la qual cosa es guanya visibilitat cap enrere. Dins l'habitacle, el conductor s'hi sent tan ben embolcallat com si estigués al volant d'un cotxe purament esportiu i, important, sense notar cap sensació d'estretor. Els seients han estat redissenyats –els posteriors continuen sent multiconfigurables–, el panell semicircular d'informació –a l'extrem dret del qual hi ha la pantalla nova d'informació i-MID– es manté allunyat per integrar-se millor dins el camp de visió del conductor i tant la palanca del canvi, més a prop del volant, com la del fre de mà han estat ressituades en benefici de l'ergonomia.
Tres motors.
Precisió absoluta i màxima estabilitat
Més que la linealitat i capacitat dels motors per mantenir sense esforç els règims més baixos –la qual cosa reverteix en benefici del consum de combustible i en el confort de conducció– el punt fort del nou Civic és la feina d'Honda en l'estructura del subxassís, la direcció –més directa– i la suspensió. La posterior és més rígida i disposa de silentblocks hidràulics –element més propi de models de segments superiors– que filtren d'allò més bé les irregularitats i aporten més aplom. Les rodes treballen sempre perfectament perpendiculars a l'asfalt, i fins i tot en les carreteres amb el ferm més irregular i boterut la sensació de control i seguretat són immillorables. Si a més d'això encara hi ha revolts, les trajectòries són tan precises com si fossin traçades amb tiralínies. I si per arrodonir-ho, el control d'estabilitat no és gens intrusiu i deixa la iniciativa al conductor: què més es pot demanar?
Versatilitat
Honda ha sabut millorar la suspensió del Civic sense variar la posició de la barra de torsió per no perjudicar el confortable espai interior ni el maleter. El nou Civic manté els seients posteriors multiconfigurables que tan bon resultat han donat en el seu antecessor. Amb el respatller plegat es té una superfície de càrrega totalment plana, de 1,60 metres de llargada i 1,35 d'amplada.
Tres nivells
La gamma del nou Civic s'estructura en tres nivells d'equipament: Comfort, Sport i Executive. De sèrie, totes les versions tenen tot tipus d'airbags, controls de tracció i estabilitat i d'ajuda a arrencada en pendents. I també la pantalla d'informació i-MID. També és interessant saber que la dotació superior té una incidència mínima en els preus.