Els alcaldes admeten que l'actual model de gestió s'ha de canviar
Dotze batlles aposten, segons van exposar ahir en un col·loqui organitzat per El Punt Avui i el web Alcaldes.eu, per un canvi en la gestió dels ajuntaments i les seves prioritats
Van coincidir que el temps de les grans obres ha passat i que el que cal ara és gestionar i mantenir les infraestructures i equipaments heretats del passat
Sintonia absoluta, a tall de diagnosi, sobre les causes que han afeblit els ajuntaments i, també, sobre la necessitat d'arribar a consensos pel que fa referència a les propostes que han de servir per fer front a la crisi econòmica, que ha deixat eixuts la majoria dels consistoris. I també, propostes, com ara redefinir els objectius del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Aquests van ser alguns dels principals eixos de les intervencions dels dotze alcaldes –dos del PSC i deu de CiU– que ahir van participar en el col·loqui Què passarà amb els municipis després del 20-N?, que va organitzar la publicació digital Alcaldes.eu i El Punt Avui, a la Farinera Teixidor, a Girona.
Moments de respostes
Unes respostes als problemes dels ajuntaments en què cal tenir en compte inequívocament, segons els alcaldes, un canvi de model, pel que fa a la gestió i a les prioritats, i al dubte sobre com abordar-ho, amb el problema endèmic del finançament dels consistoris.
És cert que els alcaldes van estar d'acord a posar sobre la taula la necessitat de buscar consensos en el territori, com ara la capacitat de mancomunar, però tenint clar que del nou ordre en quedaran arraconades per ara les grans obres. Amb tot, com va puntualitzar Carles Puigdemont, alcalde de Girona (CiU), en aquest consens es reconeix que “el món local no serà el mateix i hi tindrà molt a veure la capacitat dels polítics de liderar una resposta a la crisi”. Una resposta que depèn d'un “nou model de governança”, com va apuntar el de Palafrugell, Juli Fernández (PSC), i “pel fet imprescindible de decidir les responsabilitats que té cada administració, pel que fa a qui posa els diners i qui els gestiona”, segons l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas (CiU). Però aquesta declaració de principis es farà difícil d'assolir si de tot aquest gran entrellat no s'aclareixen responsabilitats i compromisos de totes les administracions. En aquest sentit, i com era previsible, crítiques a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), perquè segueix cobrant el cànon de l'aigua i no està ben gestionada: “Pel que fa a l'ACA, hem de dir les coses pel seu nom: aquest tema és un autèntic escàndol”, va dir Enric Bagué, alcalde de Cassà de la Selva (CiU), secundat pel de Banyoles, Miquel Noguer (CiU). L'ACA i l'Incasòl portarien a reflexionar sobre “quantes empreses o organismes públics s'han creat i quants s'han suprimit en els darrers anys”, va remarcar l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira (CiU), que va afegir: “Crear un organisme és fàcil, mantenir-lo és costós i suprimir-lo, impossible.”
Equilibris
Un equilibri difícil d'aconseguir i que pot repercutir de moltes maneres; per exemple, l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (CiU), va plantejar fins i tot reduir el període de recollida de deixalles, i també la reducció del nombre de contenidors. Descartat fer grans obres, les que es facin hauran de ser solucions consensuades, i també caldrà descarregar el capítol 1 del pressupost municipal –que afecta el personal– amb l'externalització de serveis. I fins i tot, la reorganització de la funció pública. L'alcalde de Salt i president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé (CiU), va defensar la institució supramunicipal, però va apel·lar a una modificació de la llei de la funció pública per poder prescindir de qui no funcioni.
Com va dir l'alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu (CiU), cal que cada poble es reinventi, però “som l'últim escaló que dóna la cara davant del ciutadà”.