Paròdies Bolondo

Enguany el Mercat de les Flors coprodueix i rep el Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular de Nou Barris. Les obres de remodelació de l'ateneu han propiciat una col·laboració que pot tenir el valor afegit de trobar un públic nou per al tradicional Circ d'Hivern. La Família Bolondo no són família ni vénen de nissaga circense. Procedents de companyies com ara 2Play, Gingers, Agüita, Morosof i Tangorditos, s'han agrupat en aquest projecte per afinitats estètiques i personals. Afirmen ser “una generació perduda”, ja que el seu estil no respon a la tradició circense ni porta el segell de cap escola, i no estan ni a favor ni en contra de cap tendència perquè de totes els n'interessen alguns aspectes, mentre que en rebutgen d'altres. Són algunes claus que expliquen el to paròdic present en la màgia de Maximiliano Stia, les cubanades d'Anabel Labrador i les (felices) intervencions del vocalista Niko Costello, però afortunadament absent de les habilitats circenses, totes del bon nivell característic de cadascun dels Bolondos. Efectistes les acrobàcies amb una i dues bàscules (Ramiro Vergaz, Guga, Julián González), encertada la comicitat acrobàtica dels trapezis baixos (Guga, Rafael Moraes, Anabel Labrador, Julián), dinàmic i empàtic com sempre Ramiro Vergaz tirant fins a set bitlles, i –si bé amb massa temps morts– molt suggeridor el quadre coreà de Rafael Moraes i Blancaluz Capella (medalla de bronze al Festival du Cirque de Demain 2008).

Dirigit per Olivier Antoine, l'espectacle es contempla amb mig somriure als llavis però discorre amb un ritme excessivament pla que, lluny de despertar passions, demana alguns pessics de picardia escènica.