Paper sagrat
Dos autors iranians presenten sota pseudònim un còmic sobre la repressió del règim del seu país i les represàlies als dissidents
La paraula còmic prové de l'anglès comic, que es refereix a la cosa que fa riure. Així és van denominar les primeres historietes, perquè des de les planes de la premsa explicaven amb dibuixets situacions gracioses i entretingudes.
Amb el temps, el còmic va anar prenent i aprenent missatges i continguts nous. A més de fer riure, les historietes creaven fantasies i mitologies que van formar una part important de l'entreteniment, el pensament popular i la iconografia del segle XX. En tombar el darrer mil·lenni, quan les noves tecnologies de l'oci i la cultura popular semblava que deixarien obsoleta la narrativa dibuixada, el còmic va revifar en forma de novel·la gràfica. La història del món dels darrers vint anys la trobem explicada de manera sentida i personal en molts dels còmic que s'han publicat. El cas emblemàtic és Persèpolis, de Marjane Satrapi, crònica viscuda de la revolució islamista a l'Iran.
Seguint la drecera d'aquesta obra, trobem una obra amb una connexió molt més recent amb la realitat: El paraíso de Zahra (Norma Editorial), d'Amir i Khalil, dos autors que han de conservar una certa distància i anonimat per evitar represàlies. La història també té a veure amb la dictadura religiosa que viu el poble iranià, però a diferència del treball de Satrapi, El paraíso de Zahra se situa a final dels anys noranta, en l'època en què internet i les noves tecnologies es van convertir en una nova arma revolucionària, com s'ha pogut comprovar recentment en moltes revoltes als països àrabs.
El jove Mehdi desapareix en una manifestació a Teheran, l'abril del 2009. El seu germà i la seva mare inicien un periple per localitzar-lo que farà evident la corrupció, les contradiccions i la crueltat del sistema. En la línia d'aquesta mena d'obres, la poètica està lligada a situacions colpidores i cruels.
El còmic conté un glossari amb articles que contextualitzen el moment històric en què transcorre l'obra: les eleccions presidencials de l'Iran de l'any 2009, en què hi va haver una tupinada; una llista amb els desapareguts a causa de la seva ideologia, i diversos articles i dades sobre la pena de mort arreu del món.