Els clàssics del còmic infantil
Mortadelo i Filemón, Esther i Astèrix tornen a recuperar protagonisme als quioscos i les llibreries
El manga no ho és tot pel que fa al còmic infantil i juvenil. Els clàssics contemporanis dels anys seixanta i setanta continuen tenint bona salut. O, si més no, així ho creu l'editorial Salvat, que ahir va llançar al quiosc un col·leccionable que, setmanalment, i al llarg de seixanta entregues, oferirà un volum que recull tres de les històries llargues de les aventures de Mortadelo i Filemón, de Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936), en una selecció feta pel mateix autor i pel coordinador de l'obra i autor dels textos, l'especialista de còmic Toni Guiral. “Pràcticament hem triat totes les historietes llargues de la sèrie, que en són 177, i també n'afegirem de curtes.”
La publicació de les aventures llargues de Mortadelo i Filemón es va produir l'any 1969 la sèrie havia nascut el gener de 1958 i va representar un salt endavant en la popularitat dels personatges, que també han tingut edició en català. El model que es va seguir va ser el de la publicació francesa Pilote, que treia en cada número un episodi autoconclusiu, però que tenia continuïtat en un relat més llarg. Així, la història podia ser publicada de fulletó en les revistes setmanals i, després, de manera completa, en forma d'àlbum. La popularitat massiva de la sèrie es va produir quan va prendre de la realitat social, política i quotidiana els referents argumentals dels llibres. El primer lliurament de la col·lecció, amb un tiratge de 100.000 exemplars, conté La máquina del cambiazo, Magín, el mago i Los mercenarios.
Al quiosc, Salvat també té un col·leccionable que recull diverses de les històries d'El mundo d'Esther, de Purita Campos. De gran èxit als anys setanta a la revista de l'editorial Bruguera Lily, la sèrie va ser recuperada amb noves històries al segle XXI. El personatge, aleshores, va créixer, de la mateixa manera que ho havien fet les seves lectores i lectors. Esther va passar de ser una adolescent a ser una jove mare soltera.
La gran col·lecció
També Salvat, amb traducció catalana, treu al mercat –en aquest cas en edició per a les llibreries– el clàssic de Goscinny i Uderzo: Astèrix, en un nou format, més gran, i amb nova traducció i extres com ara les portades amb totes les llengües en què s'edita l'obra. Els primers títols de la gran col·lecció són Astèrix el gal, La falç d'or, Astèrix i els gots i Astèrix gladiador.
Falten els referents catalans moderns
Fa poc es presentava el número especial de commemoració dels 50 anys de Cavall Fort, publicació que al llarg del temps ha deixat un bon grapat de personatges. Un exemple el tenim amb Jep i Fidel, de Madorell, que des dels inicis de la publicació, l'any 1961, va tenir gran protagonisme a la revista. La recuperació d'aquests clàssics hauria de ser un fet quotidià perquè ben segur que tindria una resposta comercial. Les diverses generacions que l'han llegit i que ja són adultes ben segur que els comprarien per als seus infants. Encara que fos per la nostàlgia. Nous lectors, a més d'una recuperació patrimonial del còmic català.
El llistat podria ser molt més llarg. Als anys vuitanta i noranta, l'editorial Casals va editar la sèrie Massagran, adaptació al còmic del personatge de Folch i Torres, amb guió de Folch i Camarasa i dibuixades per Madorell, i va ser un gran èxit: es van arribar a vendre 100.000 exemplars d'un sol àlbum. Pere Vidal, de Joaquim Carbó també va ser un gran èxit. Aquestes sèries anaven acompanyades de les versions catalanes de Benet Tallaferro, de Peyo –creador dels Barrufets–i Gil Pupil·la, de Tillieux.
Aquest univers, afegit a les noves produccions de joves autors catalans, podria tenir més visibilitat, com ha passat amb la reedició d'Ot, el Bruixot, de Picanyol, per part de Norma Editorial, que n'ha tret tres volums.