Del Soleil als núvols
El Cirque du Soleil convenç a Barcelona amb ‘Corteo', un espectacle amb menys fantasia i més circ i una trama melancòlica d'un pallasso somniant la seva mort
El caliu de les grans ocasions. El Cirque du Soleil demostra que per a ell no hi ha crisi. Allà on va, prorroga per la demanda del públic. Més de 70.000 entrades venudes i funcions fins a l'11 de març. Són unes dades que avalen la trajectòria de la companyia a Catalunya. Ahir ho van poder contrastar autoritats i convidats a l'estrena. Corteo és un espectacle que, tot i mantenir el segell Cirque du Soleil, es distancia voluntàriament de la lluentor de licra del vestuari i del maquillatge carregat. L'obra, que ja han vist més de 6,5 milions de persones i que diumenge celebra la funció 2.500 a Barcelona, apel·la a la veritat dels artistes. Ells es diuen pel seu nom i s'ensenyen com els acròbates que són. Corteo s'atreveix a parlar de la mort, de la frustració dels artistes per arribar sempre tard i cansats al funeral. Un núvol cobreix la
vela del Cirque du Soleil que no dubta a escampar-se per tornar a l'energia
vital de l'artista.
És un muntatge diferent, d'entrada, per la disposició de l'escenari: al centre mateix de la vela. Tot circula amb precisió, sigui volant per sobre de l'escenari-passadís central, o bé traslladant elements des de les caixes a escena. El circ a què remet Corteo és el primitiu, on les rareses (gegants com Victorino o baixets com Grigor i Valentyna) exhibien el seu cos davant d'excentricitats artístiques. Corteo hi aporta una dramatúrgia respectuosa i els integra a la troupe d'artistes com uns més.
La disposició permet que la visió de l'espectacle sigui més democràtica. Hi ha una visibilitat molt millor a les darreres files. S'intenta, en la mesura del possible, que cada actuació sigui reversible, es contempli com si fos adreçada a cada costat, com ara, actuant de perfil. Evidentment, a la qualitat de les acrobàcies cal sumar-hi una espectacularitat en la posada en escena. Com l'exercici de torsió dalt d'unes làmpades o el joc amb uns llits elàstics. La roda alemanya, el funambulisme (amb joc d'anelles dalt del cable), les teles, el trapezi o el ball en les barres fixes final. Bestial.
Si el novembre del 2011 a l'estrena de Varekai a Barcelona hi va assistir una important representació de jugadors del Barça que van provocar un formigueig de caçaautògrafs, ahir a la nit la fila de personalitats estava previst que es repartís entre polítics (el president del govern, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega; el conseller Ferran Mascarell o l'alcalde Xavier Trias), figures del món de la cultura (Santi Millán, Àngel Llàcer, Lluís Pasqual, Benedetta Tagliabue, Pep Bou, Àngels Gonyalons, Manuel Huerga, Agustí Villaronga o Pau Donés) i de la premsa (Jordi Évole, Gemma Nierga
o Luis del Olmo).