Oli dolç de gust amarg

En un any de pèrdues milionàries, cooperatives i molins particulars han acaparat tots els estands de la quinzena Fira de l'Oli Qualitat Verge Extra, que aquest cap de setmana se celebra a les Borges Blanques. Cartells cridaners ofereixen l'envàs més popular, el de cinc litres, a dinou euros. L'alegria per als consumidors és un despropòsit econòmic per als pagesos: un 63% menys de collita a causa de la sequera, però els preus enfonsats per sota del marge de la rendibilitat. La llei de l'oferta i la demanda no se'ls aplica igual que als productors de petroli, i les regles de la competència, tampoc. “No sé què li passa a l'oli, però és un desastre”, em deia el director general d'una gran distribuïdora fa pocs mesos, encara no sé si amb volgut cinisme. És un desastre consolidat al llarg d'anys d'escanyar els productors, de concertar preus entre quatre, de malbaratar a cost de barreja un producte base d'excel·lent qualitat, de falta de perspectiva comercial de les cooperatives, de governs mirant cap a una altra banda. En definitiva, de deixar morir un sector amb tantes possibilitats com els millors vins europeus.

No cal sortir de la fira per constatar-ho. Olicatessen ha estat reconegut enguany com el millor oli ecològic de l'Estat espanyol pel ministeri. I ha guanyat, per quart any consecutiu, el premi en la categoria de Verd Amarg de la fira garriguenca. És un molí petit, creat fa pocs anys, que exporta el 70% de la producció, innova amb productes com ara la gelatina d'oli i, paradoxalment, té dificultats per trobar treballadors. “Ningú no es vol embrutar les mans o conduir un tractor. No hi ha joves”, explica l'Emma, una de les sòcies. I no se'ls espera: “Aguantem perquè ens agrada, però em disgustaria que el fill s'hi dediqués.” Ho diu amb gravetat el president de la cooperativa de l'Espluga Calba, que presenta a la fira Spelunca. Olives collides manualment al punt de maduració i per obtenir 4.000 ampolles numerades de l'oli més selecte. “Havíem de canviar el xip o plegar... És una ruïna, va a preu d'aigua.” De la taxa de l'aigua del canal Segarra-Garrigues, també se'n parla pels passadissos, mentre el conseller Pelegrí volta saludant pels estands i anunciant crèdits tous per superar la difícil conjuntura anual. La promotora pública del canal Segarra-Garrigues recorda que, si s'apunten a regar, la sequera deixarà de ser una malvestat històrica. Aquesta setmana el govern ha hagut de rebaixar la taxa prevista, mentre una concessionària preocupada ofereix tota mena de facilitats i amplia el reg a zones de cota alta, com ara l'Espluga Calba. L'obra, anunciada ja a la República, fa almenys vint anys tard a les Garrigues, em comenta un productor d'oli. “Poca disposició té un pagès de 60 anys a invertir en el futur, quan els joves no volen saber-ne res, de la terra.” Algú altre farà el negoci. També és històric.