El batxillerat de 3 anys torna a portar la incertesa a l'educació

Professors, estudiants i pares ja es poden anar preparant. Com cada cop –o gairebé– que hi ha un canvi de govern, l'executiu entrant posa en marxa una bateria de reformes educatives que fan trontollar l'estabilitat del sistema i deixen desorientada la comunitat educativa. Aquest cop ha estat el govern del Partit Popular (PP) el que ha escampat la incertesa amb la seva proposta d'ampliar el batxillerat a tres anys i escurçar l'ESO un any sense aclarir com lligarà tot plegat amb l'obligatorietat d'estudiar fins als setze anys.

En la primera conferència sectorial d'educació que presideix, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va exposar als consellers dels territoris les línies mestres de la seva política. La més destacada, l'ampliació del batxillerat –que figurava en el programa electoral del PP–, de manera que els alumnes de quinze anys es decideixin ja, a aquesta edat, per fer batxillerat o formació professional. “L'objectiu és que els joves espanyols triïn la via que triïn, surtin de l'ensenyament secundari en millors condicions d'educació, però també d'ocupabilitat”, va dir Wert. El problema, però, és que el pla de l'executiu espanyol presenta moltes incògnites i molt difícils de resoldre.

Per començar, com es garantirà l'obligatorietat d'estar escolaritzat fins als setze anys, edat en què s'acaba el quart curs de l'educació secundària obligatòria (Wert ha garantit que mantindrà aquesta obligatorietat), i què passarà amb aquells alumnes que acaben l'ESO i no tenen cap interès a cursar batxillerat ni formació professional. Per tot plegat, no és estrany que alguns dels consellers presents en la reunió d'ahir, com Irene Rigau, tinguessin seriosos dubtes sobre la viabilitat i la idoneïtat dels canvis.

“Modificar l'arquitectura del sistema educatiu per un curs té unes conseqüències col·laterals que cal tenir en compte –va advertir Rigau– perquè un canvi de llei en aquest aspecte afecta la gratuïtat, la continuació dels estudis, la tipologia de centres i l'obligatorietat.” “Confio que d'aquest debat profund que ha anunciat el ministre surti una proposta diferent de la que ara està plantejada”, va indicar la consellera.

Aparentment, el ministre es mostra dialogant i assegura que no té “cap pressa” i buscarà el “consens” amb els territoris. Però el seu govern té majoria absoluta i Wert ja ha anunciat que derogarà, així que pugui, els itineraris de quart d'ESO previstos en la llei d'economia sostenible i que havien d'entrar en vigor a partir del curs vinent.