Josep Pla i els altres

Pertanyen a una generació irrepetible, aquella que va foguejar-se a l'edat d'or del periodisme català, quan els diaris i les revistes eren escrits amb passió i convicció, i un article sol podia encendre debats ardents, i abatre fins i tot governs. És la generació de Josep Pla, Eugeni Xammar i Agustí Calvet Gaziel, però també la de gent com ara Claudi Ametlla, Manuel Brunet, Jaume Gascon, Emili Vigo i Agustí Cabruja, escriptors d'una consistència comparable però als quals la posteritat –i la guerra abans, i l'exili– ha maltractat fins a sumir-los en una injusta obscuritat. La nova exposició temporal de la Fundació Josep Pla de Palafrugell es proposa rehabilitar-los ara aprofitant la investigació d'un grup de recerca de la Universitat de Girona (UdG) sobre el naixement de la figura de l'escriptor periodista a la Catalunya de principis del segle XX.

A l'ombra de Josep Pla. Cinc escriptors periodistes gironins de la República, que s'inaugurarà dissabte a la fundació palafrugellenca, ha estat coproduïda amb la Càtedra Josep Pla i treu a la llum l'obra de cinc autors nascuts o vinculats a les terres de Girona units pel silenciament o l'exili i el respecte indiscutible, a vegades també en l'enfrontament i la disputa, per Josep Pla, el mestre més brillant de la seva generació. Xavier Pla, director de la càtedra de l'escriptor, i el filòleg Francesc Montero, autor d'una tesi doctoral sobre Manuel Brunet, han tingut cura del catàleg i de la selecció documental d'una exposició que reivindica el periodisme català d'entreguerres com “una font inesgotable de models intel·lectuals i literaris” a través de cinc autors representatius d'una llarga llista de periodistes actius als anys vint i trenta que van contribuir a demostrar com “la perfecta aliança entre catalanisme i cosmopolitisme podia produir personalitats d'una enorme singularitat”.