cultura

Cristians, de sempre

El culte cristià s'exercia a Barcelona en l'època romana tardana, segons sondejos arqueològics a la basílica de Sant Just i San Pastor

Uns primers sondejos arqueològics sota la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona han permès trobar restes de fins al segle I dC que ajudarien a constatar que el culte cristià s'exercia des d'època romana tardana, i que inclouen una ossera amb restes de barcelonins morts durant el setge del 1714. En vista d'això, el cinquè tinent d'alcalde i responsable municipal de Cultura, Jaume Ciurana, va anunciar ahir que les excavacions continuaran i que s'elaborarà un projecte arqueològic, tot i que no hi ha un termini determinat, i amb la voluntat de fer-les “compatibles amb els usos quotidians de la parròquia”.

Els “culpables” de les troballes han estat els tèrmits, segons el rector de la parròquia, Armand Puig, perquè a la capella del Santíssim es va procedir a canviar el terra de fusta perquè estava afectat, tot i que aquest és l'únic punt que previsiblement no es continuarà excavant perquè implicaria un mur pantalla per tal que no s'ensorri.

L'estructura més antiga és un mur a la capella d'època alt imperial romana, possiblement del segle I dC, fabricat amb pedres petites, i que està acompanyat d'un altre del segle IV en forma de cantonada: en els dos casos semblaria que es tracta d'edificis d'ús públic, tenint en compte la proximitat del Fòrum romà. Al deambulatori s'ha excavat una ossera molt gran que, segons sembla, inclouria restes de caiguts durant el setge del 1714, ha destacat el rector, i ha recordat que els llavors capellans de Sant Just travessaven les línies defensives per atendre els fidels a Montjuïc. Els sondejos han continuat davant de l'altar, aprofitant que al segle XVIII el terra es va parcel·lar per albergar-hi tombes, i s'han trobat restes que provarien que s'hi ha exercit el culte des de l'època romana tardana, tot i que sense una estratigrafia que ajudi a datar-los. Entre les troballes hi ha una gran columna de granit de 80 centímetres de diàmetre que fa pensar que pertany a una antiga església situada on hi ha la gòtica actual –que va començar a construir-se vers el 1345–, i que es relaciona amb la presència d'un conjunt episcopal a la ciutat des del segle IV.

El rector ha destacat que el culte s'hauria estès al lloc que ocupa l'església durant 1.700 anys, sent l'únic emplaçament de Barcelona en què ha estat “ininterromput” durant tants anys, junt amb la catedral. Aquesta hipòtesi es complementa amb dos capitells d'època visigoda recol·locats com a piles d'aigua en la mateixa església, han destacat el rector i la responsable del conjunt monumental de la plaça del Rei del Museu d'Història (Muhba), Julia Beltran. El responsable d'intervencions arqueològiques del Servei d'Arqueologia de Barcelona, Josep Pujades, ha destacat que les restes ajuden a recompondre la història de la ciutat, i que s'ha incoat expedient per declarar aquest lloc Bé Cultural d'Interès Nacional.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.