Art eixordador
La sonada subhasta d'‘El crit', de Munch, demostra que les obres de gamma alta són alienes a la crisi
El món s'enfonsa però l'art, l'art en majúscules, viu en una bombolla de felicitat permanent. Totes les bombolles ja han esclatat, però la de l'art –la de l'art de gamma alta, insistim– segueix levitant ben cofoia sobre el mercat de les grans subhastes internacionals. En l'exclusiu sector de les obres mestres no hi ha crisi. Hi ha més bonança que mai. Els rècords de les peces més ben pagades duren el que duren. És a dir, el temps just fins que torna a sortir al mercat una altra obra escandalosa.
Com El crit, de Munch, dramàtica oda a la modernitat artística en el fin de siècle, que abans-d'ahir es va empassar d'una glopada el rècord que, fins ara, i des del 2010, tenia Picasso. Els 81 milions d'euros que fa dos anys es van pagar pel retrat que el geni malagueny va fer de la seva amant Dora Maar s'han vist superats pels 91,2 milions que ha aconseguit l'única de les quatre versions d'El crit que està en mans privades. El seu propietari, el multimilionari noruec Petter Olsen, se'n va desprendre per fer calaix. I n'ha fet. Els rumors apunten que la família real de Qatar ha desemborsat els 91,2 milions. No seria gens estrany. Fa poc, Qatar ja va deixar anar com si res 191 milions (sí, ho han sentit bé) per un Cézanne que, de moment, marca el sostre dels quadres més cars en compravendes entre privats (fora del terreny de les subhastes).
El crit, de Munch, va eixordar aquest dimecres la primera subhasta de primavera de la casa Sotheby's de Nova York, en el decurs de la qual les grans fortunes del planeta van bavejar sobre el catàleg de tresors d'art impressionista i modern. La crisi econòmica mundial està exercint un curiós, i d'altra banda lògic, efecte oportunista en el sector de l'art: mai com fins ara havien aparegut al mercat obres d'una qualitat tan alta. I és que els que s'han picat els dits amb les bombolles financeres no tenen més remei que renunciar a les seves joies artístiques, la inversió més segura, diuen els entesos... i les subhastes. Joies com la Primavera necrofílica, de Dalí, que també abans-d'ahir es va vendre a l'alça a Sotheby's: 12,4 milions. O com el bell Miró Cap humà, que va provocar un riu d'11,25 milions. Dalí i Miró van molt forts a les subhastes. Ahir, en una nova sessió a la casa Sotheby's, les seves obres es van tornar a licitar per alguns milions d'euros.