Adéu a la galeria Toni Tàpies

No són temps gens fàcils per a les galeries d'art. Ni tan sols per a les més històriques de Consell de Cent, el carrer principal dels espais abocats en l'art contemporani, que acaba de perdre un dels seus locals més representatius: la galeria Toni Tàpies. A partir d'aquesta temporada, l'espai que dirigeix el fill gran d'Antoni Tàpies ja no dissenyarà cap més programa d'exposicions temporals, deixarà de representar els seus artistes i no participarà en les fires. La bona notícia és que la galeria no tancarà del tot: es transformarà en un showroom i en un despatx per gestionar exclusivament l'obra de Tàpies.

“No tanquem, jo en dic començar una nova etapa”, ha matisat Toni Tàpies. La mort del seu pare, el febrer passat, l'ha empès finalment a prendre aquesta decisió. Fins ahir no la va confirmar, malgrat que el sector n'anava ple des de feia força temps. “M'he d'ocupar del llegat de Tàpies, i gestionar-lo m'absorbeix totalment. Hi ha molta feina a fer. És el que em toca fer ara, és la meva obligació, i això implica sacrificar l'activitat de la galeria. Si els clients em demanen Tàpies, m'he de centrar en ell”, ha explicat, tot emfasitzant que l'espai continuarà duent el nom actual, galeria Toni Tàpies, i que, sempre demanant cita prèvia, estarà obert al públic. A la planta a peu de carrer hi haurà el showroom, amb obra permanent, de totes les èpoques, de Tàpies –“hi ha molta obra inèdita, molta obra per mostrar, encara”– i algunes obres d'altres artistes del fons de la galeria. A la primera planta s'hi habilitarà el despatx.

Aquest canvi de xip de la Toni Tàpies s'implantarà a mitjan octubre. Fins al dia 28 de setembre encara s'hi pot veure la mostra Una humil proposta. Dedicada a la Sunsi Mora, de Martí Anson, que serà, doncs, l'última exposició temporal que presenta la galeria.

La programació d'exposicions temporals de la galeria Toni Tàpies ha estat, des que va obrir, el 1994, una de les més interessants i lúcides del panorama de l'art contemporani nacional i internacional. Toni Tàpies no tenia mai por d'exposar projectes artístics experimentals i arriscats, més aviat amb poca sortida comercial. Tampoc en tenia dels artistes emergents, alguns dels quals li acabaven donant alegries: en l'última edició de la Nit del Galerisme es va concedir el premi a l'artista per la millor exposició al joveníssim Daniel Jacoby, fitxatge de la Tàpies.

El planter d'artistes que representava era l'enveja de bona part del sector. Edward Burtynsky, Susy Gómez, Sascha Weidner, Antoni Llena, Ann Veronica Janssens, João Onofre, Jana Sterbak i Tere Recarens, entre d'altres, s'han lluït de valent al local del número 282 de Consell de Cent. Durant molts anys, també va ser el galerista de Jaume Plensa. I, no cal dir-ho, ha estat, i continuarà sent, el galerista principal del seu pare. L'obra recent de Tàpies es veia sempre en primícia a la galeria del seu fill, sempre a la tardor i cada dos anys.

On se la trobarà a faltar també molt és a les fires. Des dels seus inicis, la Toni Tàpies ha participat en les principals fires d'art internacional, com ara Arco, Art Basel o Art Basel Miami Beach, on deixava ben alt el llistó del galerisme català.