cinema
Un documental planteja la hipòtesi que Cristòfor Colom era calongí
L'historiador Jaume Aymar és l'autor d'aquesta teoria, que apareix en el documental que es presentarà aquest dissabte que ve al castell de Calonge
Des de fa anys hi ha una tesi que defensa la catalanitat de Cristòfor Colom. Sigui per la manca de documentació o per la suposada manipulació històrica produïda a l'Estat durant segles, el cas és que no paren de sortir com a bolets teories segons les quals el cèlebre descobridor va néixer en una localitat concreta. Si fa quatre dies a Eivissa en reclamaven la seva paternitat, ara és el municipi de Calonge l'últim que s'apunta al carro.
Si més no, això és el que defensa un documental que planteja que Colom podria haver estat calongí o bé amb orígens familiars allà. Colom i Calonge, una hipòtesi és el títol d'aquest treball que es presentarà aquest dissabte, dia 13 d'octubre, al pati d'armes del castell de Calonge.
Teories com ara “Per què Colom cita Colonya (Calonge) en una de les seves cartes?”, “Com és que a l'antic retaule de l'església de Sant Martí de Calonge hi ha un relleu al·legòric de la tornada de Colom després del descobriment d'Amèrica?”, o “Quina relació tenia Colom amb la família Rotllan de Calonge?” són algunes de les que proposa Jaume Aymar, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, en aquest documental que s'ha rodat en diversos escenaris de Calonge i Palamós. Per la seva banda, Joan Frank Charansonnet (en el paper de Cristòfor Colom) i Àngels Aymar (la reina Isabel la Catòlica) són els actors protagonistes d'aquest projecte de la productora Fem País TV, que té la participació, entre d'altres, d'Alam Cubrae, Cromograma i l'Ajuntament de Calonge.
Un teoria controvertida
La teoria catalana, que defensaria que Colom era català, no ha arribat a trobar prou documentació que reforci la seva argumentació, en part perquè molta és emmagatzemada a l'Arxiu de la Inquisició, i els historiadors no tenen gairebé autorització per estudiar-la. Joaquim Ullan, president del Cercle Català d'Història (CCH) i autor del bloc Cathalonia, qualifica aquesta teoria que defensa que Colom era calongí és una “absurditat”. És més, encantat de poder aplaudir una tesi així, manifesta que els historiadors “haurien de ser més rigorosos perquè no ajuden a defensar que Colom ara catalanoaragonès”. Sense voler desmuntar punt per punt la nova teoria –“no se sustenta historiogràficament”–, Ullan remarca que la finalitat d'aquesta mena d'hipòtesi és la “d'allunyar Colom de la seva relació amb la reialesa catalana de l'època, no fos cas que arribéssim a la conclusió que l'empresa de la descoberta d'Amèrica va ser catalana”.
