“Els fills expliquem als pares la guerra dels avis”

Acabats de fer.

La guerra l'estem explicant els néts dels que la van fer. Considerat de manera general i amb totes les excepcions que es vulgui, els que van anar al front i van tornar, van callar. Per no explicar els horrors que van viure, o pel que sigui, van callar. Els seus fills, doncs, no en van sentir cap narració. Silenci a casa. Ara nosaltres, els néts, inquirim perquè volem saber. Els fills estem explicant als pares la guerra dels avis.

Molts d'aquests i molts d'altres van anar a la guerra casats i amb fills molt petits que no han conegut els pares. Per tant, de la guerra també en saben poc.

Tot va venir d'una crida que vam fer des de la revista Sàpiens. Vam tenir una bona resposta, vaig fer una selecció i em vaig posar en contacte amb les famílies. Fins aquí, pocs problemes. El que passa és que les famílies són molt extenses i de vegades, quan semblava que tot anava bé, un cosí, un oncle o una cunyada n'han impedit la publicació, per escrúpols de privacitat, per susceptibilitats polítiques...

Exacte. Quan Franco s'alça, Catalunya queda a la zona republicana. Qui mobilitza l'exèrcit d'aquí és, doncs, el govern republicà. Si s'és franquista, nacional, és perquè t'has passat de bàndol. Si aquest llibre l'hagués fet durant la dictadura de Franco...

...suposant que l'hagués pogut fer, gairebé tots els testimonis haurien estat franquistes. Què ha passat? Que els bons de llavors ara són els dolents i els dolents són els bons i, en conseqüència, és més fàcil arribar a les cartes dels republicans bons que dels nacionals.

Sabien que les cartes eren llegides per molts ulls, passaven censura. A partir d'un moment no van ni poder ser datades. L'encapçalament es reduïa a un simple “en el front”, sense precisar el lloc, tant per motius de seguretat com perquè a la família no se li acudís anar a veure el soldat.

Sabent la composició de l'exèrcit republicà, estudiant els seus moviments i amb l'ajuda dels familiars he pogut reconstruir el lloc des d'on les cartes van ser enviades i, per tant, el periple que cada soldat va fer amb la seva companyia.

Sí, el front de l'Ebre, del Pallars, de Terol, de València, Aragó, Belchite. He intentat explicar la guerra i introduir-hi històries de gran valor humà que impliquen els combatents i també les vídues o els fills orfes que després van haver de tirar endavant.

He quedat parat. Representava que nosaltres érem la generació poruga, la que no es volia casar ni tenir fills per no embolicar-se ni assumir compromisos, la que es quedava fins tard a casa els pares..., i ha resultat que som valents, que no tenim cap por a l'hora de dur el país cap a la seva plenitud nacional. I lluitarem per aconseguir-ho pensant en nosaltres i pensant també en els fills –els que n'han acabat tenint– i pensant en els nostres néts. Som uns lluitadors i lluitarem.