“No hi ha un jo sense un tu, com no hi ha sud sense nord”

El que passa ara és que es nota que ens falta l'amor. El més significatiu, sota aquest punt de vista, són les taxes europees de naixements, tan baixes. A Europa, estem creant la clínica geriàtrica més gran. Amb això no vull dir que amor sigui el mateix que sexe o reproducció, però tampoc és el contrari. El problema principal de la societat actual és la falta de solidaritat i com a resultat d'aquesta mancança hi ha una distribució del treball mal feta: mentre la gent que té feina ha de treballar tant que no té temps per tenir nens, la que viu de l'atur no té diners per tenir fills. La falta d'amor, junt amb altres problemes com ara la crisi ecològica, creen un ambient fred i hostil, és a dir, una circumstància poc adequada per a l'educació de nens.

No hi ha dubte. Si l'amor escasseja, abunda la por, o, si es vol, el que és dolent. Si l'amor se'n va, el món mostra la seva cara més lletja i això provoca por.

De fet, he escrit aquest assaig per defensar aquesta tesi de Fromm. Des del meu punt de vista, l'amor és el fonament de la llibertat i la llibertat és l'essència de l'home: sense llibertat no hi ha humanitat.

Sí, el futur de l'home és l'home, perquè l'home troba el seu mateix en l'altre. L'altre no és el límit, sinó més bé la possibilitat de la seva autorealització i de la seva particularitat.

No ho crec. Un nen que no experimenta gens d'amor segurament morirà. Cada un de nosaltres viu en una xarxa de relacions socials. En aquesta xarxa existeix l'amor, com a força per a alliberar-se, com a mínim a nivell potencial. Però d'alguna manera sembla que hem perdut la capacitat d'activar aquest potencial, és a dir, hem perdut la capacitat de desenvolupar idees o, com a mínim, d'imaginar-nos un món millor o altres formes de convivència. Segurament, la felicitat té a veure amb l'amor. L'experiència de la felicitat és l'experiència d'una totalitat sense límits –Hegel parlar de l'absolut. El camí més fàcil a aquesta totalitat és l'experiència de l'amor, també en el sentit eròtic. La fe o la religió poden ser un altre camí. L'amor és una força que ens posa en contacte amb la totalitat, que és també quelcom en el nostre interior i el resultat d'aquest contacte és la felicitat.

Es pot mercantilitzat. A Alemanya, hi ha una empresa a internet que permet intercanviar la parella. L'intercanvi de parella és, en el fons, el contrari del que entenc per l'experiència de l'amor: no es pot intercanviar el que és inamovible, el que és existencial.

Sempre està bé llegir més llibres [rialles]. La gent jove pensa que per ser estimats han de ser com els actors de Hollywood. A Alemanya, ens preguntem per què els nois no porten roba gruixuda a l'hivern amb cinc graus sota zero, i és perquè a Califòrnia no hi ha hivern.I hi ha moltes noies amb anorèxia o bulímia perquè tenen una idea de perfecció amb origen a la tele.

Sí, cadascú ha teixit una xarxa de relacions socials i existeix reflectit en l'altre. No hi ha un jo sense un tu o un vosaltres tant com no hi ha el sud sense el nord. Hi ha molta gent que prefereix no tenir parella fixa perquè tenen amics o amigues. Però per aprofundir l'experiència de l'amor, segons el meu punt de vista, es necessiten relacions de molts anys, perquè l'amor necessita temps per desenvolupar-se. Ja a l'Evangeli es diu: “Estima el proïsme com a tu mateix.” Una persona que es rebutja a si mateixa tindrà problemes en trobar parella.