Carlota Torrents

Té un atractiu i un somriure que captiven sense intimidar, de manera suau i natural, qualitats que, en una persona que es dedica a vendre autors i a batallar amb editors en aquests temps de crisi i sobreproducció literària, segur que puntuen alt a l'hora de posar-les damunt la taula. I més enllà de les primeres impressions, quan parla, barrejant arguments i coneixements amb una veu que dringa i convenç, el resultat apunta cap a la rendició sense condicions de l'interlocutor.

Nascuda entre llibres gràcies a un pare editor i traductor, ha fet d'editora, s'ha mogut en diversos camps del món de la lletra i, des de fa cinc anys, forma part de l'equip de l'agència literària de Sílvia Bastos, una decisió que va prendre gràcies a l'amistat amb la Sílvia, les ganes d'assumir nous reptes i una visió romàntica del món de les agents que ha anat variant a mesura que ha tingut més informació pràctica a l'abast. Només es va posar una condició, portar autors catalans, un territori que coneix bé, ja que tal i com li va dir una vegada un dels seus nois, la Carlota “és patata de la terra”. Per si això no fos prou, ho combina amb la gestió d'un dels grans èxits literaris dels últims anys, el portal Què llegeixes?, dues tasques que, sumades i canalitzades, li aporten una visió panoràmica i privilegiada de la nostra realitat literària i li permeten fugir una miqueta de la tendència gremial de mirar-se sempre el melic.

Ara ja no dóna instruccions als editors, un tic que li venia de la seva experiència anterior en aquest camp, però continua pensant que la feina d'una agent és acompanyar l'autor, mirar de trobar-li el millor editor i ajudar-lo a omplir els forats entre dos processos creatius amb noves possibilitats d'acció. Tot i que diu que ara els autors ja no demanen “coses rares” cal vigilar per no caure en excessos ni per una banda ni per l'altra, evitant que es confongui agent amb mànager.

Ara controla directament uns 40 autors, amb les seves particularitats, manies i tendències, i pensa que quan arribi el dia que passades 24 hores no hagi pogut respondre el correu d'un d'ells serà el moment de dir prou i tancar la porta.

Si parlem de somnis, no acostuma recordar-los, però sap que riu força mentre somia. Malgrat això, n'hi ha un de recurrent i ben literari que té a veure amb un ascensor, el de casa de la seva àvia, i amb històries de terror. Quan això de somiar ho fa desperta, el destí final del viatge és sempre Nova Zelanda. Li agrada portar les ungles curtes i no la veureu mai en públic sense arracades. No cal ni dir que, amb tots aquests antecedents, té una forta relació vital amb els llibres que, en el seu cas, és d'absoluta possessió: necessita tenir a la vora els que li agraden tot i que quan es canvia de pis en va deixant pel camí. Recorda Les ànimes mortes, de Gogol, el primer rus que va entrar a la seva vida.

Ara bé, malgrat aquesta vinculació estreta amb les lletres no ha sentit i li sembla que no sentirà mai la temptació d'escriure. Els anys l'han ensenyat a no ser tan reverent, a ser directa i clara, i mentre imagina un futur on tots plegats escullin millor els llibres que surten al mercat, és a punt de trencar la promesa de no comprar més prestatgeries per posar-hi llibres.