Dos miracles artístics

A Perico Pastor (La Seu d'Urgell, 1953), il·lustrar la Bíblia li va canviar la vida. Mai no s'hagués imaginat fins a quin punt. Va acceptar l'encàrrec d'Enciclopèdia Catalana el 2006, el va culminar mesos després, excitat i més i tot exhaust –un miler d'il·lustracions, que es diuen aviat–, i, des de llavors, el projecte i els seus significats inesgotables el continuen perseguint: “És com un fill, t'estira com un xiclet, et demana coses que no sabies que tenies.” Justament a ell, que és ateu, tot i que insisteix que una cosa no té absolutament res a veure amb l'altra, que no cal ser fidel a cap religió per sentir fam de coneixements per poder escodrinyar el misteri de la creació. Ara Perico Pastor ha tornat a deixar-hi la pell, i evidentment l'ànima, per crear dues grans pintures per a la capella de l'Eucaristia de la basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona, en resposta als desigs que tenia el rector de l'església, Armand Puig, del tot fascinat pel seu treball agut i sensible.

Aquesta nova aventura artística ha tingut un mecenes de primera, Antoni Vila Casas, que a més ara ha tingut el detall d'exposar les dues obres gegantines, amb els seus treballs preparatoris, bellíssims, a l'Espai Volart. Només hi lluiran fins demà. Paga la pena fer-hi una visita. Més que res perquè encara falten uns mesos per veure instal·lades les peces a la basílica –una de les esglésies més antigues de Barcelona–, on hi quedaran penjades de manera permanent perquè Vila Casas ha decidit fer-ne donació. Segurament, no serà fins a finals d'aquest any, quan es calcula que la capella de l'Eucaristia estarà restaurada.

Perico Pastor ha dut a terme una batalla artística brutal al seu taller durant sis mesos – “ha sigut divertit i complicat alhora”–, el temps que ha necessitat per enginyar-se aquestes dues aquarel·les sobre paper –enganxat sobre tela– que superen els 2,5 per 2,5 metres i que contraposen dues visions de l'eucaristia. Una inspirada en l'antic testament: la caiguda del mannà. L'altra, extreta del nou testament: la multiplicació dels pans i els peixos.

Perico Pastor ha abordat els dos miracles amb dues actituds artístiques oposades, l'una més abstracte i gestual i l'altra –dit per ell mateix– “més propera a l'estampeta”. El seu estil, però, hi és inconfusible i, com a la seva interpretació de la Bíblia, interroga la força i els enigmes de la llum i del color per apropar-los i captivar a l'espectador.

Aquesta iniciativa artística estrena una connexió insòlita i, sens dubte, d'agrair, entre la creació contemporània i la tradició religiosa. Més enllà de la Sagrada Família, l'església no acostuma a estar gaire ben predisposada a acollir propostes d'art contemporani als seus temples. A la basílica dels Sants Just i Pastor, però, n'estan enamorats: al mateix Perico Pastor, ja li van encarregar la decoració d'un vidre amb els tres productes de la terra utilitzats en els sagraments de l'església: blat, vi i oli. I l'idil·li continua.