Un clam vigorós per la pau, la llibertat i la justícia

“De vegades els himnes són per aquells que estan sota la terra. Aquí, nosaltres vivim encara en el sinistre destí dels homes. I mirem com juguen a escacs. Avancen els peons per molts que en caiguin...” Són versos de Joc d'escacs, de Joan Vinyoli, recordat ahir en el seu centenari per obrir, amb la veu de Montserrat Carulla, el concert inaugural del segon festival Strenes, Cançons de revolta, que va omplir l'Auditori de Girona. A continuació, la tunisiana Emel Mathlouthi, la bella i poderosa veu de la revolució dels Gessamins, va cantar Ma Lkit, i després que Cristina Cervià llegís un fragment d'Afirma Pereira, de Tabucchi, João Afonso va interpretar Já o tempo se habitua, del seu oncle Zeca, la veu d'una altra revolució florida, la dels Clavells. Carulla i Cervià van llegir un fragment de 14, la novel·la de Jean Echenoz sobre la Primera Guerra Mundial, i Mouss et Hakim van cantar La butte rouge –l'himne antibel·licista que Montéhus va compondre per condemnar aquella guerra– abans de motivar el públic contra el feixisme i la intolerància amb Motivés.

La nit va continuar amb Mazoni en la pell d'Ovidi (Perquè vull); Pi de la Serra i Afonso cantant un altre tema de Zeca, Os vampiros, i altres moments emotius com ara Al vent en la veu de Cesk Freixas; A Margalida, introduïda per Joan Isaac amb una carta de Puig Antich des de la presó, i Carulla llegint l'article Refugis i jardins, de Carles Rahola, amb Josep Thió a la guitarra. Just abans, Pi de la Serra havia compartit amb João Si els fills de puta volessin.

João Afonso va cantar amb el Cor Maragall i el seu amic Quico Grândola, vila morena, tot un símbol de la revolució portuguesa, amb clavells per al públic. La nit va acabar amb tots els artistes cantant L'estaca i el públic aixecat, cridant per la independència i cantant Els segadors.