Una verge humana

L'actriu Blanca Portillo és, ara, la verge Maria. Però no respon a la icona que ha imposat l'Església sinó a un sentiment molt més humà. La Maria a la qual dóna ànima Portillo s'estima el seu marit i rebutja tot el que es diu del seu fill Jesús. El testamento de María advoca per la vessant més humana i contradictòria d'aquest personatge històric. L'obra es presenta des d'avui i fins diumenge a la Capella Macba. Farà estada al Lliure la temporada vinent. Blanca Portillo (que ja va fer un polièdric Segismundo a La vida es sueño al Lliure al març) es desmarca de la possible polèmica amb algun sector catòlic perquè la mirada de Maria difereix de l'oficial: “Si es va amb el cor i la ment oberts no ha d'ofendre” perquè descriu la fragilitat d'una mare fa 2.000 anys. L'obra suposa el debut teatral del director de cinema Agustí Villaronga i disposa d'un espai abstracte, que evoca un retaule, ideat per Frederic Amat. El text és de Colm Tóibin, del qual ja ja s'ha fet versió anglesa a Irlanda, Londres i Broadway.

El director Declan Donnellan és un altre dels reclams d'aquest Grec. També d'avui i fins diumenge recull l'Ubu roi d'Alfred Jarry i el serveix per fer una denúncia descarnada de la societat acomodada i burgesa. Si Cheek by Jowl s'havia caracteritzat per la naturalitat en la interpretació, ara el director anglès els dóna un fort element de fisicalitat, exagerat, tot i que manté el detall sublim. Aquell rei tirànic que va imaginar Jarry el 1896, “una mena de Macbeth tocat del bolet”, diu el director del Grec, Ramon Simó, correspon ara al pensament burgès que domina el món. El quadre “divertit i potent” va desballestant l'espai, aparentment càlid.

Josep Maria Miró (que té en cartell també Estripar la terra a la Seca, fins al 27 de juliol) presenta Nerium Park, l'obra guanyadora del Quim Masó del 2013 i que es va estrenar a Temporada Alta la tardor passada. En aquest cas, es descriu la relació d'una parella que entra a viure en una comunitat en què no hi ha cap altre veí. La relació s'anirà contaminant. No és per casualitat el nom de la urbanització que pren el nom d'una planta ornamental “una falsa olivera que és altament tòxica” i que es troba urbanitzant carrers a Sant Cugat del Vallès, Sitges, així com a carreteres i aeroports. En realitat, es veu com una parella prova de compartir un projecte comú, que ja és fallit. Les diferents postures vitals dels personatges fa que elpúblic vagi empatitzant alternativament i que, com ja és habitual en les sobres d'aquest autor, sigui el públic el que determini la responsabilitat de cadascú.

Músical còmic i èpic

Finalment, el retorn d'Onze.Nou.CATorze (1714). Es va presentar al Born CC i ara salta al Convent de Sant Agustí, avui i demà. La proposta defensa la incorporació d'actors amateurs (uns 60 entre una coral i el grup de teatre Gespa) completant els professionals. El musical salta de la comèdia a l'èpica imaginant com un home del segle XXI es troba en la nit del 10 de setembre del 1714 a les muralles de Barcelona. L'avi és Feliu Formosa, que es converteix en el jove Marc Balaguer (Polseres vermelles). Els codirectors Pere Planella i Roger Cònsul valoren el muntatge, escrit per Víctor Alexandre, com un espectacle amb un notable grau de participació. Allà on l'han representada ha quedat gent fora, “una experiència estimulant”, diu Formosa.