Bregats navegants, dels de Dagoll Dagom

Dagoll Dagom van recuperar Mar i cel quan van fer 30 anys. Ara, hi tornen, en el seu 40è aniversari. Es pot considerar una operació fàcil i sense gaire risc repetir un musical d'èxit, (tot i que sí que té molt d'aventura contractar una vintena d'actors i una quinzena de músics per actuar en directe durant mesos) però no es pot qüestionar que continua funcionant. Hi ha l'espectacularitat (ara un punt envellida) del vaixell i l'emoció per les contradiccions dels dos personatges, condemnats a no poder-se estimar. Dagoll Dagom, tot i comptar amb una rejovenida tripulació, són uns bregats navegants i saben portar a port les emocions, la ràbia i una certa reconciliació.

Cal fer referència al nou repartiment. Per primer cop, Saïd no és Carlos Gramaje, sinó Roger Berruezo. El seu físic aportarà una força extra al Saïd. Se l'ha de fer més seu i plantar més cara en les coreografies de rebel·lió. És exquisit en els moments romàntics. Ana Sanmartín és una elegant i valenta Blanca. Una Julieta decidida amb seguretat en el cant i la interpretació (cal destacar el seu treball de dicció perquè en res es descobreix que fa pocs mesos que està aprenent el català). També llueixen Mireia Dolç, que fa una sentida mare de Saïd, (fent bo el salt de jerarquia que li ha permès la direcció, ja que al 2004 feia un secundari menor) i Pep Cruz, que manté la doble cara de l'espavilat sempre trobant vent a favor dels seus beneficis, la veritable rata del vaixell.

No és una navegació a la nostàlgia perquè la complexa musicalitat (amb contínues noves orquestracions dels temes principals) segueix interessant als pares (que la van veure anys enrere) i als fills, que ho miren amb uns ulls molt més avesats a un llenguatge audiovisual potent. En aquest sentit, en aquesta producció hi ha un desplegament de mitjans per fer més dinàmic el decorat del mercat i del palau. És vistós però el que de debò continua sent l'ull de l'huracà són les balades que revelen les contradiccions de les religions: l'ànsia de poder ho podreix tot.

A l'estrena, dijous, al Teatre Victòria es va veure desfilar un florit ventall d'actors del país, entre els quals Àngels Gonyalons i Elena Gadel, les Blanca de les edicions anteriors, així com Xavier Bru de Sala, autor del text, i Albert Guinovart, el compositor de l'obra. L'espectacle es va obrir amb un sentit homenatge a Isidre Prunés, escenògraf de Mar i cel i tantes altres obres, que va morir a l'estiu víctima d'un càncer.