Yuval Noah Harari. lectures del futur
, Doctor en història, israelià. valèria gaillard
“No hem sabut traduir el poder en felicitat”
Des dels seus orígens com a un “animal insignificant” més del planeta, fins a l'actualitat i més enllà, el catedràtic d'Història israelià Yuval Noah Harari relata la història de la humanitat marcada per tres revolucions, la Cognitiva, que va donar el tret de sortida de la Història fa uns 70.000 anys; l'Agrícola, que la va accelerar fa 12.000 anys, i la Científica, fa només 500 anys, i que podria representar, segons Harari, el final de la història i “l'inici d'una cosa totalment diferent”. A Sàpiens. Una breu Història de la Humanitat (Edicions 62/Debate), l'historiador explica de manera divulgativa com aquestes tres revolucions han amollat els humans i el seu entorn.
Quina era la seva hipòtesi de partida?
Vaig començar a fer-me preguntes, com per exemple: són els humans més feliços ara que abans?, hi ha justícia en la història?, o bé: quina és la relació entre els humans i la resta d'animals? No tenia ni idea de quines serien les respostes, algunes van ser molt sorprenents i d'altres s'han quedat sense resposta, perquè hi ha coses de la història que no coneixem.
El llibre té un to marcadament divulgatiu: quin era el missatge que volia transmetre al públic?
El principal és que la història és rellevant per a la nostra vida. Si coneixem la història podrem entendre que la nostra manera de viure és el resultat d'un procés històric i per tant podem canviar el present. Aquest és l'efecte alliberador del llibre i, de fet, tots els moviments alliberadors comencen a escriure la història d'una manera diferent, i això no només al segle XIX, quan els nacionalismes a Itàlia o a Alemanya van començar a escriure la seva història com a nacions, sinó també al XX, amb els moviments d'alliberament de les dones, els homosexuals o els africans als Estats Units. Per exemple, fa un parell de dècades es deia que ser homosexual era antinatural i tothom s'ho creia. Si estudies història veus que altres societats acceptaven l'homosexualitat i per tant no és cap veritat biològica. L'autèntica veritat és que tot el que existeix és natural: no es poden trencar les lleis de la natura com la dels països.
Una altre de les preguntes que planteja en el llibre és: què és real?
En el món es barreja el que hem creat nosaltres –les nacions, els déus, els diners, les empreses, fins i tot els drets humans són ficcions que ens hem inventat–, i les coses reals que no són ficció. Potser la millor manera de separar la ficció de la realitat i saber si una cosa és real és preguntar-nos: pot patir? Les ficcions no poden patir, però sí les entitats reals. Una nació que perd una guerra no pateix, però una persona que ha perdut un membre de la seva família o una cama en una guerra, aquesta sí que pateix. El mateix passa amb els animals: la vaca també pateix quan la separen dels seus vedells.
A Israel s'ha creat un moviment vegetarià i vega molt important arran de l'aparició del seu llibre.
Efectivament, i cada vegada hi ha més gent que no vol menjar ni ous ni llet, perquè no estan d'acord amb com es tracten els animals en la indústria làctia, que és molt pitjor que la càrnia. Les vaques són tractades com a màquines i pateixen. A l'extrem contrari tenim, per exemple, el cas de l'Argentina, on les vaques pasturen a la Pampa en llibertat.
Quina visió té de la història? Cíclica, com la grega; escatològica (tot va a pitjor) o la imperant a partir de la il·lustració i que defensa el progrés?
Crec que la història no s'adapta a cap padró únic: hi ha coses que es repeteixen, coses que empitjoren i coses que milloren. Si mirem, per exemple, l'ecologia, veiem que cada vegada empitjora, però després veiem que els darrers cinquanta anys hi ha menys guerres que abans, i això és molt positiu. La història no es pot reduir a una sola narrativa, però la principal trajectòria que detecto és que els éssers humans van concentrant cada vegada més poder. Una altra trajectòria té a veure amb la unificació de la humanitat, l'anomenada globalització: hi ha un únic sistema polític, una única cultura, un únic mercat... I la tercera trajectòria es relaciona amb la felicitat, i aquí no veiem el progrés. Potser tenim més poder però no hem aconseguit traduir el poder en felicitat, perquè no podem dir que avui siguem més feliços que fa deu mil o vint mil anys.
Si tot són ficcions, quin paper juga la creença?
La creença té una funció importantíssima en la història, perquè totes les societats es basen en creences, ja sigui religioses o ideològiques. No es pot crear un ordre sense elles, perquè els éssers humans no tenen instints biològics per viure junts, no són com les formigues o les abelles que genèticament estan programades per viure en grans colònies. Si examinem les grans xarxes humanes, com ara les esglésies, els estats o els mercats, es basen en històries ficcionals sobre déus, els drets humans, nacions, lleis de la naturalesa... El principi sempre és el mateix: convèncer grans masses de gent que han de cooperar i seguir les mateixes lleis i creure en la mateixa història. Fins i tot en les societats modernes actuals tenim la faula dels drets humans que no és biològica, perquè els homes no tenen més drets que els ximpanzés o els dofins, però és molt atractiva i hi han cregut centenars de milers de persones, i funciona. Amb els diners passa el mateix. Només són uns trossos de paper però hem convençut tothom que tenen un valor i valen per una barra de pa, per exemple. Amb això pots crear un mercat i un sistema econòmic molt sofisticat. Potser és la història de la llei que ha tingut més èxit perquè fins i tot gent de religions i governs diferents creuen en els mateixos diners, per això poden comerciar i tenir relacions econòmiques. El que la gent sovint no sap és que Hamàs utilitza els xecs israelians per pagar els seus soldats. És realment sorprenent perquè no reconeixen l'Estat d'Israel però utilitzen els seus diners. Això prova com aquesta creença en els diners pot ser molt forta fins i tot entre dos enemics.
Creu que els diners seran el nostre déu per sempre més?
Encara hi ha molts conflictes al món per resoldre i moltes decisions a prendre. El ritme dels canvis històrics s'està accelerant i el motor principal són les noves tecnologies que estan obrint unes possibilitats increïbles a la humanitat, però també plantejant nous perills, i no sabem com fer-hi front.
Quins són els perills?
D'un costat la destrucció del sistema ecològic que cada vegada està pitjor. Tot i que avui dia sabem més que fa vint anys, no fem res i no es compleix ni el Protocol de Kyoto, que d'altra banda tampoc pot aturar l'escalfament global. Estem encara molt lluny, doncs, de resoldre aquest problema. Un altre tipus de perill prové de les noves tecnologies que canviaran totalment la naturalesa de l'economia, la societat, la política. Gràcies al desenvolupament de la intel·ligència artificial els ordinadors poden fer més coses fins ara reservades als humans. Fins ara intel·ligència i consciència sempre anaven lligades, i això pot canviar. Ara tenim programes informàtics que poden fer que els cotxes es condueixin sols, la majoria del comerç es fa sense consciència, només amb algoritmes, i fins i tot hi ha algoritmes que diagnostiquen malalties i ho fan molt millor que els metges perquè mobilitzen molta informació. D'una banda, això obre la finestra a moltes oportunitats, i d'altra planteja moltes preguntes com ara: Què farà la gent i quin paper jugaran en l'economia? Quin aspecte tindrà el món? Alguns estudiosos diuen que serà una combinació de jocs informàtics i drogues. La gent es passarà el dia en realitats virtuals com de fet ja veiem que comença a passar ara. I després, què passarà amb el mercat laboral? Què han d'estudiar els joves per tenir un futur? Tot plegat exigirà que es prenguin decisions molt difícils.
Una altre de les prediccions de què parla al llibre apunta que els homes seran immortals.
Això no és cap mite sinó una realitat molt seriosa. Molts científics prestigiosos en parlen obertament i prediuen que el 2050 els rics viuran indefinidament. Encara no tenen aquesta píndola, però cada deu anys es podrà rebre un tractament que allargarà la vida deu anys i així successivament. Google va crear una filial amb l'objectiu exclusiu d'anar més enllà de la mort. Antigament es pensava que la mort era una realitat metafísica, i que els déus, quan van crear els homes, els van fer mortals per castigar-los. La ciència té una altra visió: els homes moren per raons tècniques, ja sigui que el cor deixa de bombejar, o bé perquè hi ha una lesió, etc. I segons la ciència qualsevol problema tècnic té una solució tècnica. Potser no la coneixem encara però és qüestió de temps. Per tant, si invertim diners i temps es poden trobar solucions.
Així doncs, dominar la mort suposa el tancament del cercle que vostè descriu i que va dels animals als déus?
Sí, vam començar sent animals –i de fet encara ho som–, però la ciència i la tecnologia ens van atorgant cada vegada més poders i ens anem apropant als déus i allunyant dels animals, i per aquest camí aconseguirem habilitats divines, com ara crear vida gràcies als avenços de l'enginyeria genètica, que ens permetrà crear animals segons els nostres desitjos, i fins i tot modelar cossos i ments segons les nostres fantasies.
Sorprèn veure que una visió materialista com la que proposa vingui d'un professor d'Israel, un estat marcat per la religió.
Precisament quan vius en una ciutat santa com Jerusalem veus les religions de prop i comproves de primera mà la gran quantitat de conflictes que generen, tots relacionats amb la política i l'economia. Vaja, que estan del tot allunyades de les creença innocent en déu, i això t'encoratja a ser més crític amb la religió. La Terra Santa no té res de sagrat!
Què pensa del procés sobiranista de Catalunya?
Em resulta divertit perquè en el món ja no hi ha estats independents, ni l'espanyol i l'anglès, perquè tots depenen de forces globals econòmiques superiors. Molt pocs països són realment independents i poden declarar una guerra quan els sembla. Israel mateix, si no té el suport de la Unió Europa i dels Estats Units no pot fer res. Si es celebra el referèndum a Catalunya i surt la independència, en el fons els ciutadans s'estan enganyant perquè el govern català no podrà fer front a les forces globalitzades.
Però si decidir com es posiciona respecte a aquest mercat global.
Serà molt difícil, perquè hi ha un cert marge, però si fas una política molt diferent del que demana el mercat, passarà que el capital estranger marxarà, no es crearà feina... no es pot resistir a la pressió exterior; per això és clau estar dins de grans entitats, com la Unió Europea, per tenir força.
Milers d'alumnes en els cursos en línia
És un savi que té ganes de difondre el seu coneixement, una mena de Michel Onfray a la israeliana. No només escriu llibres divulgatius, sinó que ofereix cursos i conferències en línia –gratuïts– que atreuen centenars de milers de visites titulats A brief History of Humankind . Un dels seus encerts més grans, segons l'editora, Pilar Beltran, és el fet que uneix totes les disciplines, història, biologia, sociologia, filosofia, que habitualment treballen cadascuna pel seu cantó. El resultat és una visió del conjunt de la història de la humanitat –que es diu aviat– explicada de manera divertida i en sis-centes pàgines. Al seu país, Israel, el llibre ha generat molt de rebombori, sobretot pels plantejaments que proposa sobre el futur de l'home. Aquest, opina Harari, desapareixerà com a tal per donar lloc a un superhome en mans de la tecnologia.
Nascut a Haifa, el 1976, Harari es va doctorar en Història per la Universitat d'Oxford el 2002) i ara és catedràtic en el Departament d'Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Primer es va especialitzar en història medieval i militar i posteriorment en macro processos i en la història del món. Ha estat premiat dues vegades (el 2009 i el 2012) amb el premi Polonsky de creativitat i originalitat en les disciplines humanístiques. Actualment viu amb el seu marit en una petita localitat a prop de Jerusalem.