Il·lusions esvaïdes

“Hi ha un exili menys conegut que el de Mèxic o França que va portar molts republicans a Nova York i que els va fer descobrir que en el país de la lliberat també hi ha havia soterrada una dictadura”, explica el dibuixant i
guionista Lluís Juste de Nin que acaba de publicar el desè àlbum dedicat a explicar, des de la barreja de realitat i ficció, la història contemporània de Catalunya. Aquesta darrera novel·la gràfica es titula Quan de tu s'allunya. De l'ocupació de París a la caça de bruixes (Edicions de Ponent) i pren alguns dels protagonistes que havien aparegut a Rauxa, un llibre anterior, en què els dos periodistes que repeteixen aparició tornen a Catalunya l'any 1931, amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera. Després del primer exili, en aquest àlbum fugen del país l'any 1939 amb el triomf de les forces feixistes. Enfilen cap a París i tornen a trobar-se amb un nou entrebanc amb l'entrada de l'exèrcit alemany a la ciutat. De nou han de fugir, i volen anar cap a Amèrica, però els alemanys controlen la costa atlàntica. Al cap de moltes peripècies arriben a Nova York després d'haver passat, en diferents rutes, per Mèxic i Casablanca.

A Amèrica, el matrimoni Pubill troba feina. Pep Pubill, de corresponsal d'un diari mexicà, i la seva esposa, Mariona Bosch, de columnista al New York Times, on manté una posició crítica amb la cacera de bruixes. “La Mariona, que havia estat a Alemanya durant l'ascens de Hitler al poder, s'adona que havia fugit del feixisme, per trobar-se amb una altra dictadura que acorralava qualsevol sospitós de comunista només pel fet d'haver assistit a una conferència”, explica Juste de Nin.

Si en la primera part del llibre hi trobem personatges de dimensió política tràgica com ara el president Companys, l'arribada a Nova York incorpora referències a Frank Sinatra, Judy Garland, Glenn Miller, Harpo Mark i Mickey Rooney, actors i músics que van fer el paper, com tots els intèrprets, directors i guionistes de Hollywood, de delators o delatats. El Comitè d'Activitats Antiamericanes va collar ben fort.

A Nova York es trobaran amb altres personatges catalans, com ara
el músic Xavier Cugat, que actuava a les nits al Waldorf Astoria, o Salvador Dalí, que començava
a Amèrica la seva projecció internacional. També hi juga un paper important
el cartellista Carles Fontserè.

Deu àlbums

La feina que ha realitzat Juste de Nin amb deu àlbums ha esta oferir una mirada singular, però verídica, a la història de Catalunya. En els primers llibres, l'autor es basava en una novel·la que adaptava a circumstàncies especifiques. Ara els guions són totalment inèdits. Un altre dels trets de Juste de Nin ha estat la presència de familiars seus, com ara l'escriptora Anaïs Nin, o el fundador del POUM, Andreu Nin. En Quan de tu s'allunya no n'hi surt cap, però per a la pròxima novel·la gràfica pensa retrobar-se amb un dels seus avantpassats. De moment només avança que es tractarà d'una obra que “reflexionarà sobre la Guerra Civil que va haver-hi dins de la Guerra Civil”, diu Juste de Nin, que considera que les seves creacions “no tracten de fer revisionisme polític, sinó de posar una lupa a fets concrets”. El dibuixant explica: “El meu lector no té edat, ni tampoc és el clàssic aficionat al còmic, sinó gent interessada per la història però que necessiten un mitjà lleuger per apropar-s'hi.”

El nom de l'obra, Quan de tu s'allunya, prové de la lletra de la cançó L'emigrat, de Verdaguer, que va musicar Amadeu Vives. “L'he triat per fer un homenatge a la Maria i a l'Emili Domingo, que van viure l'exili a França.”