Desconcert

Un veritable assaig d'un concert que desconcerta l'espectador. Si a Isabella's room, el públic del Lliure del 2005 va descobrir la potència de l'actriu i directora Viviane de Muynck, és en aquest En avant, marche! on es destapa la versatilitat de Wim Opbrouck, un veritable connector entre l'escena i el públic amb contínues intervencions, de cara a públic, que ajuden a entendre com un enamorat del trombó de vares (hi dorm abraçat) acaba tocant els platerets en la seva banda amb l'uniforme de sempre.

Fa una pila d'anys, les Ballets C de la B amb Alain Platel i també amb altres noms que avui han agafat molta volada, com són Sidi Larbi Cherkaoui o Akram Khan, van dinamitar la dansa contemporània al cor d'Europa hibridant-la amb altres disciplines com ara l'art plàstic, el teatre i la música barroca. En avant, marche! és una feliç confluència en aquesta ramificació. Ara hi introdueixen (tot i que a mode de ficció) un punt de document que demostra un motiu més de personalitat europea: les bandes municipals. Són espais on la joventut més ambiciosa conflueix amb la tradició més entranyable (com si les noies bombolles Freixenet dels anuncis no creixessin mai, com si els somnis frustrats dels adults, encara els permetessin idealitzar). Amb un evident humor, que no amaga punts d'amargor i solitud dels personatges, l'espai evoca una escala de veïns on no sempre tots els músics i les majorettes van al compàs. Genial.