Bressol de llibres i nens

La primera biblioteca que va tenir Calella la van inaugurar el 16 de juny del 1931, dia dels patrons locals Sant Quirze i Santa Julita. Aquest any, doncs, l'edifici de l'arquitecte Jeroni Martorell compleix 85 anys i s'aixeca, orgullós, al peu de la carretera N-II. Segons recullen les cròniques de l'època –que recull un article que encara es pot consultar en el blog de la biblioteca actual i que es va fer amb motiu dels 80 anys del servei–, a tan insigne acte hi van assistir autoritats com l'alcalde Josep Gallart, el delegat del governador civil, el doctor Trabal, el conseller de Cultura, Bonaventura i Gassol, el conseller de Treball i alcalde de Pineda, Manuel Serra i Moret i el director general de Biblioteques, Jordi Rubió i Balaguer. El cap del govern local, recullen els articulistes, va fer èmfasi en la importància de disposar d'un espai dedicat a la paraula escrita amb la frase: “El llibre és un amic de l'home, un mestre que no renya i un amic que mai demana”. L'edifici va ser batejat en record d'un dels fills il·lustres del municipi maresmenc, Tomàs Costa i Fornaguera (Calella, 1831-Tarragona, 1911) que va ser bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona. La biblioteca es va instal·lar en el primer pis del que es coneixia com a Grup Escolar i Jeroni Martorell, arquitecte municipal, es va encarregar de condicionar l'espai perquè s'hi pogués desenvolupar un servei públic amb normalitat, com ara ampliar-hi les instal·lacions o instal·lar-hi lavabos. La idea original de sol·licitar a la Mancomunitat de Catalunya que Calella tingués una de les primeres biblioteques populars es va començar a gestar el 1923 i l'Ajuntament de llavors, encapçalat per Josep Llobet, va fer una reserva de 5.000 pessetes per destinar-les a l'obra i es va comprometre amb la Diputació a fer-se càrrec de les despeses de llum i calefacció que es derivessin del servei. Quan es portes de la biblioteca es van obrir, disposava d'un fons de 2.604 volums i les places de responsables de l'ens les van guanyar Lluïsa Rivas Papasseit com a bibliotecària directora i Maria Lluïsa Barrera Rosell, com a bibliotecària auxiliar. Precisament gràcies a la feina metòdica d'anotar en un dietari tant les tasques administratives com les petites anècdotes i històries, avui el passat de la biblioteca es pot recuperar fàcilment consultant els documents en el mateix blog del servei.

El servei es va mantenir actiu malgrat els entrebancs de la Guerra Civil Espanyola, i els primers anys de la postguerra fins al desembre del 2005, quan es va traslladar a l'edifici de Can Salvador de la Plaça –d'on va prendre el nom–, també conegut com a Can Palmada, en ple cor de la ciutat. El trasllat de la biblioteca va haver de superar un seguit d'entrebancs que fer que ambiciós projecte s'allargués i s'encarí. Finalment va necessitar un milió d'euros del suport econòmic de la Diputació, la Generalitat i dels Fons Europeus. Quan els llibres van marxar de l'antiga seu, l'espai de la carretera N-II es va tancar al públic i fins ara no s'ha decidit quina finalitat pot tenir en un futur.

Tot i així, a la planta baixa de l'immoble aviat se li va trobar un altre ús. El 1981 la ciutat va posar en marxa l'escola bressol municipal El Carrilet, però no va ser fins al juliol del 2006 que es va fer el canvi a l'antiga biblioteca Costa i Fornaguera. El nou espai el va inaugurar el llavors president del Parlament, Ernest Benach. Inicialment, es va ocupar només una part de la planta amb una oferta de 53 places que aviat es va comprovar que eren insuficients per atendre tota la demanda. Tres anys després, el conseller d'Educació Ernest Maragall va inaugurar l'ampliació que va fer possible donar cabuda a 107 infants de 0 a 3 anys.