Reconeixement a tres lluitadores antifeixistes

La Carme, la Julia i l'Elvira tenen en comú el fet de ser dones i haver patit l'oblit d'una història que es recorda dels vencedors però enterra les vivències de tots aquells que van perdre la guerra. El Barcelonès Nord intenta fer justícia rescatant de l'oblit tres dones treballadores a qui el seu activisme va acabar esguerrant les seves trajectòries, dues van pagar amb la vida i la tercera, amb un llarg exili a Mèxic del que no va retornar fins a l'arribada de la democràcia. Coincidint amb la celebració del Dia de la Dona Treballadora s'estan presentant aquests dies a Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs les obres biogràfiques de Carme Claramunt, Julia Romera i Elvira Godàs.

La primera té el dubtós honor de ser l'única badalonina i també la primera dona de la presó de les Corts afusellada al Camp de la Bota l'any 1939. L'historiador Emili Ferrando, autor d'Executada, explica que Claramunt va patir, com molts altres, l'arbitrarietat de la justícia franquista. Els seus càrrecs es basaven en acusacions banals arran de la denúncia d'uns veïns que havien perdut dos fills en període republicà i estaven convençuts que els havien denunciat dues dones. Claramunt i la seva tieta Angelina van ser detingudes però només ella va ser executada.

L'autor de la seva biografia ha anat reconstruint la seva trajectòria vital. “La meva intenció final no ha estat crear una nova heroïna sinó simplement recuperar la dignitat d'una dona treballadora, senzilla, normal i corrent”, explica Emili Ferrando, que ha tingut ocasió d'estudiar a fons el document del sumari judicial que va portar a la seva execució i la darrera carta que va escriure a la seva tieta hores abans de ser afusellada. “Traspua una gran dignitat i proclama la seva innocència fins al darrer moment”, assegura Ferrando. Carme Claramunt va ser afusellada el 18 d'abril de 1939.

Militància llibertària

Dos anys després, el setembre de 1941 va morir a la presó de les Corts Julia Romera, amb només 25 anys, víctima d'una tuberculosi que no va ser tractada de manera adequada i que es va agreujar pels mals tractes rebuts durant el temps de reclusió. La seva vida havia estat marcada per la seva militància llibertària i la seva condició d'obrera. Ángel Sody, integrant del grup d'història José Berruezo, ha estat l'encarregat de resseguir la trajectòria vital i la militància d'aquesta colomenca d'adopció arribada de terres murcianes. Sody va tenir l'ocasió de poder parlar amb gent que havia conegut Romera, com ara el colomenc Joan Vicente, mort el 2010.

De la personalitat de la dona en destaca la seva vitalitat i el seu compromís amb la lluita obrera, que la van portar a convertir-se en secretària general de les Joventuts Llibertàries a Santa Coloma l'any 1936 quan ja feia alguns anys que estava afiliada a la CNT. A més de la biografia presentada divendres, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha anunciat que dedica a Julia Romera un carrer de la ciutat.

Una vida ensenyant

Fa només uns mesos de la mort d'Elvira Godàs, i Dones amb Iniciativa de Sant Adrià de Besòs han decidit recopilar en un llibre la seva vida i obra a partir de diversos estudis, entrevistes i documentals sobre la seva dilatada trajectòria. Godàs, nascuda a Lleida i filla de mestres progressistes, va dedicar la seva vida a l'ensenyament laic, primer durant la República, després des de l'exili mexicà i, al final de la seva trajectòria professional, a l'escola Prim del Besòs, a la banda de Barcelona però molt a prop de Sant Adrià, d'on provenien una part important dels seus alumnes.

Precisament, Dones amb Iniciativa tenen previst demanar a l'Ajuntament de Sant Adrià incloure el seu nom al nomenclàtor de la ciutat.