NÚRIA CUADRAT I ÀNGEL VÀZQUEZ
FORMADORS EN CULTURA DE PAU PER LA COORDINADORA D'ONG I L'AJUNTAMENT DE GIRONA
“Parlem de justícia i drets”
La cultura de la pau va molt més enllà que una imatge bucòlica
Hi ja joves molt crítics amb la violència estructural que deixa la gent pel camí
Han començat la roda formant en valors de pau els alumnes que, després, es van fer responsables de les dinàmiques dutes a terme a les escoles. Són la Núria Cuadrat, tècnica d'Educació per al Desenvolupament de la Coordinadora d'ONG Solidàries i l'Àngel Vàzquez, tècnic de cooperació de l'Ajuntament de Girona. Amb ells, parlem d'un dels conceptes més invocats al món.
Seria difícil trobar algú que desconegués el
símbol de la pau...
És veritat, el colom de l'arca de Noè, amb la seva branca d'olivera anunciant la fi del diluvi, segurament és una de les imatges més fàcilment identificables, almenys en la nostra cultura. Però això no significa, per si mateix, una presa de consciència del que són i representen els valors de la pau que hem volgut treballar a fons en aquesta campanya, sobretot en clau d'actualitat, tenint en compte la societat en què estem vivint.
I quins són aquests
valors?
Doncs la justícia, la igualtat de condicions, el respecte per als drets humans, l'acceptació de la diversitat... el manifest que demà llegiran els alumnes ho resumeix molt clarament. Estem parlant d'una pau exigent i reivindicativa, d'una
pau que reclama solidaritat i lluita per al reconeixement de la dignitat humana, d'una pau que defensa els mateixos drets per a tothom i que sovint qüestiona les estructures del poder polític i econòmic perquè també és cert que hi ha molts interessos contra la pau, hi ha molt de negoci. Entre tots plegats hem de fer un esforç per anar més enllà de la imatge un pèl bucòlica del colom.
La pau no és només l'absència de guerra...
No, és clar, encara que al principi és potser la idea que molta gent, de totes les edats, se'n fa. Nosaltres hem tingut una molt bona experiència amb els joves; diríem que la majoria han sortit de la formació molt convençuts que hi ha aquesta altra pau activa, que s'ha de treballar al dia a dia, que no ens podem quedar tranquils dient que “aquí no passa res perquè no hi ha cap guerra declarada” i com hem constatat, han sabut transmetre-ho molt bé als nens i nenes de les escoles
Hi ha qui planteja que la situació de crisi és, de fet, una mena de guerra que va deixant moltes persones pel camí.
D'això també se'n ha
parlat. Hi ha joves molt crítics amb la violència
estructural, amb el problema de l'atur i de l'habitatge, amb una administració que deixa la gent
al carrer si no pot pagar
la hipoteca...
Pot ser perquè són realitats que cada vegada es viuen de més a prop?
I, a més, ho hem tractat en algunes dinàmiques. Per exemple, els hem estimulat a pensar quines situacions d'injustícia coneixen al seu barri, a la seva ciutat, com viuen, quins problemes tenen els seus veïns. I s'adonen que un context en què no es compleixen els mínims drets ni el mínim respecte per la dignitat humana, es vulnera la cultura de la pau. I als alumnes més grans, els surt la consciència reivindicativa.
El pitjor seria el silenci?
Sí, et pots convertir en còmplice de la injustícia
si en lloc d'intentar evitar-la, la tapes amb el silenci
i la indiferència. És un dels temes que ha sorgit
a propòsit de l'assetjament escolar.