La UdG dóna aquest curs vint beques de transferència
Un estudiant de grau o de màster forma part d'un grup de recerca i es dedica a donar a conèixer la seva activitat a potencials socis
El Consell Social incentiva la relació entre la universitat i el sector empresarial
Per sisè any el Consell Social de la Universitat de Girona (UdG) ha aprovat la convocatòria de beques de transferència i innovació (BTI). Són uns ajuts per estudiants de grau o de màster que formen part d'un grup de recerca de la UdG i que alhora reben un curs de formació. “Això sí que és un programa que d'alguna manera hem promogut nosaltres. La universitat dóna moltes beques als estudiants per a formació i per a investigació, però aquestes beques són per transferència”, assenyala el president del Consell Social de la UdG, Albert Bou.
El conjunt de la beca de transferència inclou 800 hores. El becari rep 700 euros mensuals i un curs d'emprenedoria de 30 hores lectives. Per a l'actual curs, les beques BTI tenen un pressupost de 115.000 euros, incloent-hi els 3.000 euros dels cursos d'emprenedoria. D'aquests 115.000 euros, el Consell Social i el vicerectorat de Recerca i Transferència n'aporten 83.000 –41.500 cadascun– i cada grup de recerca, 32.000.
El president del Consell Social, Albert Bou, especifica el que fan aquests becaris. “El que volem és que els grups de recerca tinguin una persona que es dediqui a anar a vendre el que fa aquest grup de recerca a les empreses. Per això són beques de transferència”, destaca Bou. El secretari del Consell Social, Jaume Rufí, hi afegeix: “És un becari que es lliga a un grup de recerca, que signa un conveni amb la Universitat.”
El Consell Social promou la relació amb el teixit empresarial i les beques BTI, que forma part dels objectius del pla estratègic de la UdG 2008-2013. L'eix 3 del pla és explícit: “La voluntat d'impulsar polítiques que potenciïn l'efectivitat de l'activitat investigadora i de transferència.”
De les vint beques del curs 2011-2012, onze són per als centres Tecnio de la UdG i quatre per als Serveis Tècnics de Recerca (STR). Entre els grups Tecnio, reconeguts per la Generalitat com els més transferidors a la indústria del país, hi ha el Vicorob, del qual va formar part Àric Monterde (vegeu plana següent), i el TIG, del qual forma part el Gilab. El Gilab és un grup de recerca que investiga, entre d'altres, la influència de les matemàtiques en els èxits musicals i que, juntament amb un grup de ciències de l'educació, prepara un joc sobre les llegendes de Girona.
Cent quaranta-quatre
Amb les 20 beques BTI d'aquest curs, la UdG ja n'ha donat 144 des que la convocatòria va començar el curs 2006/2007 amb 24, segons dades de la unitat de valorització de l'Oficina d'Investigació i Transferència Tecnològica (OITT), de la Universitat de Girona. Marc Sabater, de l'OITT, diu que els becaris de transferència poden accedir als ajuts si han aprovat el 50% dels seus crèdits o estan estudiant un màster.
Buscant ser autosuficients
Des del 2006, la Universitat de Girona convoca les beques BTI. Xavier Xirgú és el gestor-promotor del Centre de Tecnologies d'Imatge i Gràfics (TIG). Xirgú diu que el TIG treballa en recerca i innovació i té la vocació de participar en el teixit empresarial, objectiu inclòs en el pla estratègic de la UdG. Els grups de recerca participen en el seu finançament i, de moment, no poden ser autosuficients. “Perquè els grups de recerca fossin autosuficients, haurien d'aportar un servei o un producte a l'empresa; si només es transfereix la recerca i no hi ha retorn, no es pot autofinançar”, destaca Xirgú.
Xirgú és professor de part del curs d'emprenedoria que reben els becaris BTI. “Els donem nocions de negoci, emprenedoria o com buscar finançament per a recerca. És un curs tècnic de valorització de la feina del grup i de coneixença de l'entorn empresarial.” El TIG fa recerca, entre d'altres, d'agents intel·ligents, grups de material, procés de continguts.
“Vaig descobrir que hi ha recerca”
“Vaig fer difusió del grup per buscar socis, subvencions... No sé si vaig fer deu logos de projectes”
“Els professors fan classe i investigació; vaig comprovar que la UdG fomenta la creació d'empreses”
J. Ferrer
Monterde aterra d'una fira d'esquí a Munic per donar a conèixer Skitude, la seva empresa. Explica l'experiència com a becari de transferència i innovació (BTI).
Quina va ser la seva feina com a becari de transferència?
Vaig tenir la sort que em van dir: “Tu saps alguna cosa de la teva feina [comunicació] i nosaltres, res. Proposa, fes el que creguis”. Vaig fer un butlletí bimensual, més intern que extern. Perquè el grup tenia dos laboratoris, l'un al Parc, el Centre Investigació i Robòtica Submarina (CIRS), i l'altra meitat del grup estava al P4 [a la Politècnica]. I molts investigadors feien recerca i no sabien què feia l'altra meitat. Fèiem una activitat cada mes (pujada als Àngels, una calçotada) per fomentar la cohesió.
Feia difusió de la feina del grup?
Sí, per buscar partners (socis), subvencions, ajuts o nous projectes, ajudava en l'elaboració dels documents i de les imatges. No sé si vaig fer deu logos de projectes de la UdG. El juny del 2010 vam organitzar el Congrés Internacional de Mamografia Digital, a l'Auditori a Girona, amb més de 250 professionals del sector. Treballàvem en visió per computador i treballàvem molt en imatges mèdiques, en creació de programari (software). A través de les ressonàncies mèdiques i les radiografies, s'informava al metge allà on hi havia més possibilitat que allò fos un tumor o no.
Li va ser molt productiva, la beca? Estudiava i treballava?
Òbviament la beca econòmica [700 euros] em va anar molt i molt bé. Als matins estava a la Politècnica i a la tarda, a Lletres. Com a formació, estar en un grup de recerca és una experiència peculiar. No tothom sap que la Universitat hi ha recerca i jo vaig descobrir-ho. Els professors fan classe i investigació. Proposen novetats del món científic. Però alhora permet veure la emprenedoria, que la UdG fomenta la creació de les empreses.
k