Ambigüitat nacional calculada

Ahir de bon matí Jordi Basté va preguntar a José Montilla si li havia agradat el resultat del congrés del PSOE i què pensava del nou secretari general, Alfredo Pérez Rubalcaba. L'expresident li va respondre que el PSOE no és el seu partit, que ell és militant del PSC. Que s'ho facin, que s'ho facin. Molt bé. Ja s'ho faran. Però si Montilla només és militant del PSC, Carme Chacón, també. I la candidata derrotada s'ha referit en tota la campanya a “el meu partit” quan parlava del PSOE. Plou i fa sol. Potser encara tindrà raó Alfonso Guerra quan va proclamar que no entenia com una militant d'una altra força política aspirava a liderar el socialisme espanyol. De tot això, se'n diu ambigüitat calculada. Interessada. Els dirigents del PSC afirmen que Convergència i Unió la perpetra com a estratègia política habitual. Que són sobiranistes quan els fa sol i autonomistes quan es gira vent. Li diu el mort al degollat: Qui t'ha fet aquest forat? Aquest és el país de les ambigüitats nacionals calculades. Gaudim-les amb bona salut!