Empreses

Ous Roig inverteix 8 milions per adaptar-se a la UE i sumar mercat

L'empresa de les Terres de l'Ebre, líder del sector avícola a Catalunya i a l'Estat, fa els deures per adequar-se a les exigències comunitàries i ambiciona esgarrapar la producció dels operadors que hauran de plegar

Ja ho va preveure Lluís Llach abans de tornar-se místic: “La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou, a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que m'esclavitza.”

No ha estat, però, cap rebel·lió a la granja el que ha acabat generant un alliberament de les gallines ponedores, sinó que té a veure més aviat amb l'impuls que ha donat la Unió Europea a una normativa sobre benestar animal i condicions de vida de l'aviram. La conseqüència és que des de l'1 de gener passat no es pot destinar a consum directe de boca cap ou que no provingui de granges adaptades a la nova normativa i, a partir del proper 31 de juliol, el veto serà vigent també per als ous destinats a ús industrial.

No per coneguda la notícia ha causat menys impacte en un sector poc avesat a les regulacions i que contemplava des de la distància i amb cert escepticisme els anuncis que des de fa una dècada anava fent la Unió Europea sobre els canvis normatius. Ni tan sols el fet que a Alemanya entrés en vigor a primer de gener del 2011 va servir per accelerar l'obligatori procés de transformació del sector avícola català i espanyol, un procés de canvi que ha coincidit amb una recessió econòmica i que, també és cert, ha topat amb serioses dificultats de finançament per obtenir crèdit. I és que si bé les condicions de vida de les gallines ponedores milloren amb la nova regulació (es fa una reserva d'espai mínima de 750 cm² per gallina en lloc dels 550 que es preveien fins ara, es regula la temperatura i llum de les granges, es condicionen els jaços amb materials tous -inicialment s'havia previst que fos amb palla-, es munten unes cortines separadores perquè es puguin fer les postes en intimitat i, entre altres elements, s'instal·len unes bandes rugoses perquè les gallines es puguin llimar les ungles), afrontar els costos d'adequació força un considerable nombre d'explotacions a abaixar persianes.

EL LÍDER.

Agustí Roig és fundador i president d'Ous Roig, l'empresa que des de Tortosa lidera el sector avícola a Catalunya i a l'Estat. Roig opina des dels coneixements que li donen més de 50 anys d'experiència en el sector i el fet d'estar al capdavant d'una empresa que produeix un milió d'ous diaris i que té una facturació que s'acosta als 23 milions d'euros l'any.

No posa en dubte que “calia una regulació i posar unes regles del joc”, però alerta que “suposarà el tancament del 40% de les granges que hi ha a l'Estat”. El càlcul el basa en dades de la International Egg Comission (IEC) i en la dificultat, econòmica i tècnica, que tenen els productors per posar-se al dia. Com a exemple s'agafa al cas alemany: “Van tancar el 30% dels productors.”

Amb tres granges pròpies (Jesús, Aldover i Horta de Sant Joan) i quatre de llogades, Ous Roig ha invertit 8 milions d'euros per complir les especificacions que demana Europa. L'empresa ambiciona absorbir la quota de mercat que deixi sense subministrament la imminent clausura de les explotacions productores que no s'han actualitzat.

Quan se li comenta que cinc mesos donen per a molt i que els més ressaguers potser encara són a temps de reciclar-se, Roig recorda el que li va aconsellar, fa anys, un comissari europeu d'Agricultura: “Em va dir que si ell tingués els diners per fer el canvi, preferiria guardar-se'ls a la butxaca. Jo ara dic que potser val més vendre's el terreny i a veure què te'n donen.” Es justifica amb la despesa que suposa per al productor adaptar-se a la regulació: “De 2 a 20 euros per gallina.” A tot això hi afegeix la mossegada que fan els distribuïdors al marge de beneficis dels productors, una proporció que ell considera “inacceptable”.

Facturació
23 M€
Producció diària
1.000.000
Any de fundació
1984

La mare dels ous

El marge de despesa que genera la convergència amb la norma de la UE (entre 2 i 20 euros per gallina) varia segons si són gallines engabiades en bateria (el 93% dels 40 milions de ponedores que hi ha a l'Estat estan en aquest règim) o si es tracta de treballar amb aviram en règim de semillibertat. Més enllà del suposat benestar animal, la diferència és clau a l'hora d'etiquetar el producte per comercialitzar-lo.

Així, de la referència que du impresa cada ou, la primera xifra revela si és un ou de gallina engabiada (número 3), si procedeix de gallina de terra (2), si és de gallina de pagès (un 1) o si s'ha post en règim ecològic (0).

Agustí Roig destaca que la regulació serveix “per dignificar el producte i donar-li valor”: “El consumidor ha d'estar informat i poder valorar.” Alhora, també confia a recuperar els índexs de consum: “S'havia arribat a consumir 385 ous per habitant i any, però ara no es passa dels 170.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.