Patrimoni
La lluita per recuperar el pont del Dimoni
Un pont a la història
Els 105.000 euros que preveu el govern municipal per al pont del Dimoni de Santa Eugènia és el primer pas palpable per garantir la reconstrucció d'aquest emblema històric de Girona
L'Ajuntament l'any 1981 es comprometia a buscar un nou emplaçament; 31 anys després la voluntat del barri sembla a prop de fer-se realitat
El barri manté, gairebédes que es va desmuntar, l'anhel de reconstruir el pont del Dimoni
La primera pedra simbòlica per a la reconstrucció del pont del Dimoni sembla afermar-se. Només són 105.000 euros dins d'un pressupost que supera els 97 milions, però els veïns de Santa Eugènia veuen el compromís municipal reflectit en les inversions del 2012
i com un somni d'anys comença a fer-se realitat. El president de l'associació de veïns de Santa Eugènia, Ramon Macaya, es mostra satisfet perquè ho veu “com un primer pas real, que podem tocar, ja que fins ara el que teníem eren només promeses”.
Uns anhels que el barri manté gairebé des del mateix any que es va decidir desmuntar pedra a pedra aquest pont l'any 1968. El pont original data de l'any 1357 i sempre s'ha constituït un dels referents màxims per al que havia estat el barri de Santa Eugènia. El pont del Dimoni havia estat una infraestructura vital des de la seva creació ara fa set segles, ja que era l'únic pas per superar el riu Güell i endinsar-se cap a la ciutat de Girona. A finals de la dècada dels setanta van començar a sorgir els moviments veïnals que pretenien recuperar i reconstruir aquesta construcció tan arrelada a Santa Eugènia.
El ressò d'aquesta voluntat popular va ser recollit pel primer ajuntament democràtic que encapçalava el socialista Joaquim Nadal. Era l'11 de març de l'any 1981 quan el consistori assumia per primer cop el compromís d'iniciar un procés per recuperar el pont del Dimoni per al barri. Explícitament, l'acord municipal establia la voluntat de debatre amb l'associació de veïns de Santa Eugènia, però també amb les de Sant Narcís i de Can Gibert, per buscar un emplaçament on poder rearmar aquest element arquitectònic. Les pedres del pont va ser numerades i des del seu desmuntatge han peregrinat per diversos espais municipals: primer en un solar al carrer Bacià i després en un espai del cementiri de Santa Eugènia, on van ser fins al 2008, quan el govern municipal les va traslladar als magatzems municipals de Mas Xirgu.
Un estudi va certificar que del pont original s'han conservat aproximadament unes 140 pedres. Amb l'estudi detallat, els veïns van poder encarregar un avantprojecte per veure si seria possible fer-ne la reconstrucció. La proposta dels veïns era que el pont del Dimoni es pogués armar de nou per sobre el Güell, just a tocar del carrer Maçana.
Un passat de llegendes
El nom cridaner d'aquest pont es deu a diverses llegendes que l'han envoltat sempre. Una recull que el constructor s'hauria venut l'ànima al diable i li hauria promès un any de penitència per cada pedra que el dimoni li subministrés, per permetre-li així acabar amb rapidesa la construcció del pont. D'altres asseguren que el dimoni va comprar l'ànima del constructor assegurant-li que el riu no tindria crescudes mentre el construïa. Però també hi ha versions més idíl·liques, com la història que relata que un enamorat es va vendre l'ànima amb l'objectiu que el diable l'ajudés a fer en una sola nit el pont i permetre així la trobada del jove amb la seva bella estimada, que l'esperava just a l'altre costat del riu.
Un futur per fer-se realitat