Despenjafigues

Punxó d'infern; canyiula; pom d'escala; turrull; menjamistos; baldragues; advocat de conillera; agaús... Es tracta d'insults divertits que es fan servir sobretot amb la canalla a Fraga i rodals. Emprenyador; escarransit; curt de gambals; esverat; sense traça; deixat; saberut; egoista; en són les respectives expressions en català estàndard. Conèixer i gaudir d'un vocabulari local tan singular, tan autèntic, ens nodreix culturalment. Aquesta mena d'aliment, no exempt d'humor, ens confirma que la nostra és una cultura potencialment seductora. Estimar-la significa garantir que serà transmesa, com un actiu valuós, a les noves generacions de fragatins. Això vol dir sentir-se un factor dinàmic d'aquest patrimoni, el qual ha de ser viscut amb orgull i lluït a tothora.

Els entesos diuen que quan els insults tenen un caràcter simpàtic deixen de ser insults. El polític republicà Joaquim Ventalló (1899-1996) va demostrar molta lucidesa en el moment de traduir els renecs del capità Haddock, el llop de mar de les aventures de Tintín. Entre les innocents exclamacions que engalta el barbut bevedor de whisky n'hi ha d'inspirades arran de converses de Ventalló amb els pescadors de Port de la Selva. Tros de tifa interplanetària amb ulleres; cadell de gos sarnós; nas de mocs; cuc endimoniat; escampafems; esquitx de mico filós esdentegat i tísic; ronya d'inflidels; gep de dromedari; filibuster de pa sucat amb oli; mussol mal dissecat... són alguns dels 800 malnoms que ara han quedat recopilats a Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! (Acontravent). Quim Torra, l'editor, diu que és “un monument lingüístic de primer ordre i un espectacular treball filològic”. L'inseparable amic mariner de Tintín fins i tot disposa d'un terme que caldria incorporar en el parlar de Fraga: despenjafigues. I és que Fraga s'ha distingit pel conreu d'aquesta fruita.

En aquesta línia, la tardor passada tardor va sortir reeditat el segon disc que va publicar el cantant Pau Riba, a començaments dels 70, intitulat Jo, la donya i el gripau. Riba diu: “el vaig dedicar al meu primer fill, en Pau, o griPau, que traduït vol dir gran Riba Pau” (Ara, 9-7-11). Pel poeta Enric Casasses, Riba ha sabut “ajuntar la tradició popular i la revolució” (Ara, 22-11-11).

Presentar el català com una llengua divertida, amb la qual és possible jugar amb les paraules, genera adhesions i possiblement fa augmentar el nombre de catalanoparlants. Encara diria més, viure en positiu la llengua és un requisit per a rellançar la nostra identitat lingüística. Amb aquest tremp, Fraga acollirà els dies 16, 17 i 18 de març una nova edició de les jornades sobre dignificació lingüística intitulades Llengua i seducció. Es tracta d'un cap de setmana cultural amb presentacions de novetats editorials (els llibres Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser i Contra la Franja. Crònica de l'agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida), conferències (de l'escriptor Francesc Serès, l'hebraista Tessa Calders, l'activista i mestre valencià Diego Gómez) i visites guiades per la Fraga antiga i per la comarca del Baix Cinca. Una bona oportunitat per conèixer el país de prop.

(*) Quim Gibert és psicòleg i coautor de Removent consciències