Legítims propietaris

“Els mal anomenats papers de Salamanca han estat sempre nostres.” Així de contundent es va mostrar el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, en nom de totes les persones a les quals es va restituir la documentació confiscada. La Generalitat va endarrerir tres anys l'entrega de la documentació a particulars i institucions confiant que podrien donar els dossiers complets. Però els continus retards de l'Estat espanyol de complir amb el que va aprovar per llei el 2005 han fet que, finalment, s'avanci retornant el que ja hi ha ara recuperat. Segons el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, encara estan encallats el 25% dels documents privats, prop de la meitat dels quals la llavors ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, es va comprometre a enviar aquell mateix any. La tramesa es va aturar al desembre.

Ahir l'acte era de reconciliació. Només un dels propietaris de la documentació requisada la rebia, 75 anys després: es tracta de Josep Pàmies, que, segons recordava ahir la seva filla Elianne, es va allistar a l'exèrcit republicà amb una maleta plena de records quan tenia 15 anys, i acabada la guerra, la hi van prendre. Ell i la seva dona, amb una fràgil salut que no els feia recomanable el viatge fins a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), sí que van
escriure quatre ratlles d'agraïment i denúncia(“Deia Miguel de Unamuno a les tropes franquistes: “Vencereu però no convencereu”; doncs aquest és un acte dels no convençuts). El retorn dels papers es va fer amb un acte que va durar més d'una hora. Els rescabalats amb les restitucions rebien una caixa de cartró amb alguns dels materials personals. I no se'n podien estar d'obrir-la. Era material que feia 75 anys que s'havia allunyat dels seus legítims propietaris. En la recerca a Salamanca, s'han identificat 85 fons de particulars, dels quals 25 són fons d'associacions i entitats, 21 són fons de persones físiques i 39 són fons de partits i sindicats. Ahir es va entregar el material a nou institucions(UGT (Unió General de Treballadors de Catalunya), Federació Reg. de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) de Catalunya, Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, Col·legi de l'Advocacia de Lleida, Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), Foment del Treball Nacional, PSUC, Esquerra Republicana de Catalunya, CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria)) i cinc particulars (Helena Cambó i Mallol, Odina Capo Parera, Josep Pàmies i Bertran, Mercè Romeva Viñas i Teresa Rovira i Comes), els 14 titulars que han pogut acreditar la propietat dels documents; la resta té de temps fins al gener del 2013.. Cruanyes es va declarar orgullós, visiblement emocionat, de viure en un país que aconsegueix recuperar la seva història i, posteriorment, l'entrega als seus propietaris, “i no de manera simbòlica sinó material”. Bona part d'aquesta documentació (que ja va estar degudament documentat) es quedarà també en dipòsit a l'ANC, tot i que sigui evident qui n'és el propietari. La UGT, per exemple, ja ha fet públic que, tan bon punt tingui un espai on guardar i exposar aquesta documentació (des de carnets d'afiliats de l'època fins a actes de reunions) els exposarà a la seva seu de Barcelona a la rambla Santa Mònica, 10. El portaveu de la comissió calcula que deuen faltar un miler de lligalls de particulars, alguns digitalitzats.

La celebració d'ahir dóna aire per aconseguir tancar el capítol cruent de la Guerra Civil. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va celebrar “la perseverança de la societat catalana. Un país sense perseverança no tindria ni la llengua ni les llibertats en la situació en què les té”. També va fer notar la pluralitat de les memòries recuperades: “Malament dels pobles que pensen que la memòria és una sola mirada.” Mascarell va parlar de “democràcia pendent” mentre no s'assoleixi el retorn de tots els documents.

Álvarez va anar més enllà: a part de recuperar uns documents que van portar “patiment” (es feien servir per represaliar els republicans), també cal restituir i dignificar totes les persones mortes en les cunetes de les carreteres, així com anul·lar tots els judicis franquistes, “especialment el de l'expresident Companys”.