Els últims masovers
El llibre ‘Forçats a foc i llum', que es presenta avui a Torroella de Montgrí, mostra el testimoni de 39 persones que van ser masovers a les comarques gironines
“T'has d'avenir, malament que no s'avingui amo amb masover, ja pots plegar. Si hi ha mala relació amb l'amo i masover, val més plegar perquè no estàs pa mai bé, perquè ell sempre et fotrà sempre. Tens... el masover sempre té les de perdre.” Aquest és un fragment d'una de les trenta-nou entrevistes o “relats de vida” –en total, unes 130 hores gravades de testimonis orals, transcrites amb totes les incorreccions i tota la força de la llengua de la pagesia tradicional–, realitzades pels autors del llibre Forçats a foc i llum (Una història oral dels últims masovers de la regió de Girona, 1930-2000) a un total de 39 masovers i masoveres que han viscut i treballat en un total de 74 masoveries de les comarques gironines al llarg de la seva vida. Coordinat per Enric Saguer i Hom, professor d'història econòmica de la Universitat de Girona, en aquest llibre han participat una desena d'autors i altres col·laboradors, tots ells membres de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, creada el 1999. Forçats a foc i llum, que es presenta avui a Can Quintana-Museu de la Mediterrània, de Torroella de Montgrí (19 h), ha estat publicat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana dins la col·lecció Temes d'Etnologia de Catalunya, un dels fruits de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.
A la presentació d'avui a Torroella –localitat a la qual pertanyen deu de les masoveries referenciades en el volum–, hi intervindran Llorenç Ferrer Alòs, catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona; Dolors Subirà, de l'Associació de Masos de Torroella de Montgrí i l'Estartit, i Enric Saguer.
Què és un masover?
“Per als masovers entrevistats, la masoveria també és un concepte difícil de definir”, afirmen els autors. Tot i “l'aparent obvietat i simplicitat de la qüestió”, les respostes són diverses: “Una persona que està en un mas que no és seu”; “Els que paguen arrendament i vigilen la casa d'un altre.” També hi ha testimonis que vinculen aquesta figura a una situació de subordinació: “És com si fossis a casa però mira, estàs sota les ordres d'un altre.” I diu un altre entrevistat: “Perquè a un que t'arrendi un camp hi pots fer lo que vulguis, i en canvi amb un arrendatari d'una masia, l'amo ja et posa les condicions, lo que hi pots fer-hi.” En canvi, altres testimonis afirmen que tenien un grau de llibertat molt superior al del treballador assalariat: “Me sembla que de masover ets més lliure que pas fent de jornaler. De jornaler has de complir unes hores, o has de complir a la feina, en canvi de masover dius, bueno, mira avui, aquesta tarda fan un partit de futbol, me'n vaig a veure el partit de futbol i ningú, ningú et diu res.”
Evolució històrica
Aquest estudi de 500 pàgines, elaborat per Jordi Bohigas, Mònica Bosch, Josep Colls, Rosa Congost, Pere Gifre, Narcís de Puig, Joaquim Maria Puigvert, Lluís Serrano, Xavier Solà i Sebastià Villalón, sense “la pretensió de fer una obra definitiva sobre els masovers”, aporta també dades sobre l'evolució històrica de la masoveria. Per exemple, hi ha evidències que, a finals del segle XVIII, ja majoria dels masos de les comarques gironines “eren menats i treballats per masovers”. També s'explica qui era masover i les raons per fer-se'n (“Els pares ja eren masovers”), els tractes amb els propietaris (“Justos sí, però molt apretats”), i altres aspectes com ara la família, l'organització del treball, el patrimoni i l'herència, etc.
Més que fer un estudi socioeconòmic d'un model de producció agrària que ja és història, Forçats a foc i llum se centra sobretot en les persones, en les famílies masoveres simbolitzades per l'obligació de “fer foc, llum i estada en el mas”, que es feia constar en els contractes tradicionals de la masoveria i que ha inspirat el títol d'aquest fragment de memòria col·lectiva, tan propera.