Barcelonès
Monestir en disputa
Els veïns de Sarrià es tornen a mobilitzar per reclamar el retorn administratiu del convent de Pedralbes, adscrit a les Corts
CiU, ara al govern, incompleix el seu compromís electoral d'impulsar la reversió
És una d'aquelles polèmiques aparentment ingènues però que acostumen a ser enverinades, ja que toquen de ple valors tan fervorosos com els trets identitaris o els límits administratius d'un territori. Els seus antecedents arrenquen el desembre del 1986, quan l'aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va promulgar una nova divisió administrativa de la ciutat que situava el monestir de Pedralbes dins les fronteres del districte de les Corts. Des d'aleshores, un grup de veïns de Sarrià-Sant Gervasi han reivindicat que el convent de l'orde de les Clarisses, fundat el 1326 i símbol iconogràfic vivent de la capital catalana, sigui retornat al barri del qual és històricament originari. És a dir, Sarrià, dins el districte que té aquest mateix nom.
La controvèrsia ara ha revifat amb l'alternança que s'ha produït al consistori barceloní, ja que quan CiU era a l'oposició sempre havia fet seva aquesta tesi de la restitució plena i íntegra. Ara que és al govern, però, la formació nacionalista ha matisat la seva posició i, segons han expressat fonts municipals, defensa que el convent continuï assignat a les Corts, i que alhora es busqui “una fórmula de reconeixement de la història i del seu passat vinculat a Sarrià”. Les mateixes fonts han negat que la devolució de l'edifici monumental al barri fos un compromís electoral de la federació nacionalista en els anteriors comicis, una afirmació que es contradiu de manera flagrant amb el que es pot llegir a la plana 344 del seu últim programa, en què, textualment, es diu: “Impulsarem el retorn del monestir de Pedralbes al barri de Sarrià.” Tal com sona.
Aquest gir de CiU ha provocat un fort desassossec entre els sarrianencs que han liderat la reivindicació pel regrés. Una sensació que s'ha aguditzat en les reunions que han mantingut fins ara amb el govern local, en què de manera més o menys tàcita, ha quedat explicitat que la reversió està fora de negociació. Els veïns, doncs, ja es plantegen possibles reivindicacions –mesurades en la forma, això sí– que ja han iniciat a través de les xarxes socials. “Estem disposats a fer soroll”, alerta Miquel Saumell, de l'associació de veïns de Sarrià.
Els arguments històrics contra els polítics
Els arguments que esbomben els sarrianencs per justificar la seva reivindicació basculen entre l'òptica més simbòlica i la més històrica, i posen èmfasi en el fet que el convent, fundat per Eilsenda de Montcada, sempre ha estat el designi del seu barri. Mai ha quedat del tot clar el motiu pel qual va quedar dins les Corts quan es va fer la divisió de Barcelona per districtes, però alguns hi van veure una voluntat política de disgregar el vot de CiU en els seus feus històrics de la part alta. Una decisió, en el fons, que va coure i que va propiciar que fa deu anys ja es recollissin firmes al respecte.