Més eficaç i més sexi

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) destina 14 dels seus 17 milions de pressupost a manteniment i estructura: “Per obrir la porta ens calen 14 milions; els altres tres els dediquem a activitat”, sentencia Serra. El nou director del MNAC, Pepe Serra, està disposat a canviar totalment les dinàmiques d'un museu que, segons les seves paraules, no respon a la majoria de les funcions per a les quals va ser creat. Serra considera que el MNAC està sobredimensionat amb 150 treballadors fixos (90 laborals i 60 funcionaris) més uns altres 150 eventuals: “És una estructura massa gran.” Recomana una estructura més nuclear però, tot i així, confia que es redreçarà la visibilitat de l'equipament, adjudicant els treballadors a projectes concrets, que permetin ampliar el nombre de visites de ciutadans, buscar l'excel·lència i la investigació, aconseguir la internacionalització de la col·lecció i, fins i tot, ser un eix vertebrador al territori. Ahir al vespre, Serra va participar en el debat La funció i gestió dels equipaments culturals, organitzat pel Cercle de Cultura a la Pedrera de Barcelona. Unes 200 persones omplien la sala. Serra implora un MNAC “més sexi”, que desperti interès: “Que no ve gent per culpa d'estar a la muntanya no és una excusa: la Fundació Miró també hi és i és plena.”

També, dins del camp de les arts escèniques, va intervenir el director del Gran Teatre del Liceu, Joan-Francesc Marco. No va voler fer cap comentari sobre la carta signada per 301 treballadors de l'equipament, segons el comitè d'empresa, que li demanen la dimissió (“Hem resolt el conflicte amb els treballadors retirant l'ERO temporal”). Sobre la difícil situació econòmica, va plantejar la possibilitat d'externalitzar algun servei més, com ja ho és la seguretat i manteniment, però “mai ni el cor ni l'orquestra”, una mesura que ha adoptat el Teatro Real de Madrid. Per Marco, això pot qüestionar la qualitat artística i “no està demostrat que externalitzar el cor representi menys despesa”. Sí que admet que caldria canviar el “funcionament burocratitzat”, tot i que l'arquitectura jurídica del Liceu segueixi sent vàlida. Va admetre que només el 32% del pressupost actual es pot dedicar a activitat, un percentatge similar al MNAC.

El dinamitzador del debat va ser el president de Focus, Daniel Martínez. Com ja havia insinuat fa unes setmanes en la presentació de les dades d'assistència als teatres de Barcelona del 2011, critica que els equipaments públics salvin la retallada reduint l'activitat: en una empresa privada l'estructura només pot suposar el 30%, i l'altre 70% es destina a l'activitat. Marco li va respondre que la gestió pública s'ha de moure en uns paràmetres diferents dels de la privada, així com succeeix en la Sanitat. Tothom va admetre que era necessari un control de la labor de cada equipament públic. El mateix Serra quasi demanava que se li exigissin resultats des dels òrgans de govern. Serra, com ja va implorar durant tota la seva direcció al Picasso, també exigeix un marc jurídic específic que el permeti acabar amb el fre burocràtic administratiu que condemna el MNAC al segle XIX.