Una oportunitat per impulsar el sector cultural

Des que el 1979 Catalunya va assumir la competència exclusiva en polítiques culturals amb l'Estatut de Sau, el sistema cultural públic s'ha configurat per agregació. S'han creat òrgans i organismes que s'han afegit sempre als que ja hi havia. Mai un organisme nou no n'ha substituït cap d'anterior. Aquesta situació ha fet que el sistema cultural públic sigui poc eficient, poc àgil, sovint massa burocràtic. Hi havia pendent, per tant, una ordenació completa del sistema cultural públic pensant més en el destinatari final –el públic, els creadors i les empreses creatives– que no pas els propis gestors públics o determinades associacions gremials.

Les modificacions que hem fet amb la llei d'agilitat i reestructuració administrativa –singularment la creació de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural com a finestreta única de subvencions– tenen com a objectiu principal facilitar la relació entre el sector i el Departament de Cultura. Fins avui els ajuts als creadors i empreses creadores es donaven a través de set institucions diferents. Per tot això, hem concentrat tots aquests processos en una finestreta única que ha de facilitar la interlocució amb l'administració pública i ha de dotar el sistema cultural públic de més transparència i una gestió més bona dels recursos públics.

De la mateixa manera, les polítiques de creació no estaven plenament coordinades amb les de producció i distribució. En el conjunt de la cadena cultural hi havia disfuncions enormes. Es produïa molt però es difonia molt poc. Es cuidava la producció, però no el mercat. En molts de casos, moltes propostes professionals que treballaven en la producció d'un espectacle després tenien dificultats per distribuir-lo o per fer gires. No podia ser. El procés de creació ha de poder disposar de les eines de producció i de distribució per tal que la seva obra tingui la oportunitat de trobar el ciutadà. És l'única manera de donar solucions reals que ajudin a impulsar el sector cultural, a situar-lo com a central en el conjunt de la societat i a donar màxim relleu a les seves virtuts econòmiques i com a productor de llocs de treball.

Aquesta definició i apoderament de les polítiques adreçades al procés creatiu, als creadors i a les empreses creadores, també ha comportat l'aclariment i una definició més acurada sobre quina és la institució que té la missió fonamental de produir polítiques executives, el govern, escollit pels ciutadans de Catalunya.

En aquesta línia, la llei d'agilitat i reestructuració administrativa reforça la capacitat de supervisió i avaluació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) sobre el sector i equipaments culturals, situant-lo com l'entitat que tutela el conjunt del desplegament cultural del nostre país i elaborarà les auditories del sector cultural públic.

Per tant, hem iniciat i desenvolupem una adequació completa del sistema cultural a les necessitats de la cultura del país. Són temps difícils. I estem obligats a aconseguir un sector cultural de gran solidesa perquè és la millor garantia d'èxit amb vista al futur.