A cal sabater, sabates de paper
CLAR I EN VALENCIÀ
Amb el refrany A cal sabater, sabates de paper expressem la idea que en aquells llocs a on hi ha facilitat per a fer o per a aconseguir una cosa determinada és a on, precisament, eixa cosa acostuma a faltar.
Podem dir, per exemple:
“—¡Carai!, ara no trobe cap de llapissera.
—Però, home, ¿que açò no és una papereria? Bé fan de dir que a cal sabater, sabates de paper.”
El proverbi dit he tingut la sort d'oir-lo moltes vegades al meu Alcoi natal. El professor Emili Casanova em va confirmar que a Agullent (la Vall d'Albaida) és un refrany molt conegut. L'escriptor xativí Toni Cucarella l'empra en la seua obra literària. En la seua novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, podem llegir:
“Mon pare era mecànic de bicicletes i jo no en tenia cap, ni de nova ni de segona mà. Quan el pare n'aconseguia una, per un deute o comprada per obtenir peces de recanvi, sovint em prometia que l'arreglaria i seria per a mi. Però en deixar-la com nova sempre hi havia algú que li la comprava, i com els diners escassejaven tornava a quedar-me sense bicicleta. A cal sabater, sabates de paper.”
El refrany en qüestió ens apareix amb una quantitat molt gran de variants formals, com ara les que trobem en la relació següent: el sabater du les sabates més foradades (o més roïns), a cal sabater tothom calça espardenyes, cap sabater calça bé, el sabater és el més mal calçat, el sabater sempre va mal calçat, ningú va més mal calçat que el sabater.
És molt lamentable que, tenint un proverbi propi que podem expressar de múltiples maneres, la major part dels valencians empren el refrany castellà equivalent en casa del herrero, cuchillo de palo.