Alerta de lingüistes i pedagogs
Experts consultats lamenten que debats ideològics interfereixin en la dinàmica educativa
Tot i que la interlocutòria del TSJC no afecta el model d'immersió, temen que el Tribunal Suprem el faci trontollar
La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que avala la immersió lingüística però precisa, tal com també ho fa la llei d'educació de Catalunya, que un nen pot rebre atenció individualitzada en castellà, ha despertat l'alerta entre lingüistes i pedagogs. Temen que un debat purament ideològic acabi posant en risc un model amb 30 anys de recorregut.
Per la majoria dels experts consultats, el problema no és la interlocutòria, sinó que el tema arribi al Tribunal Suprem (Convivència Cívica Catalana presentarà el recurs en nom de les famílies el 19 de març), amb el precedent de la sentència de 2010, que insta la Generalitat a escolaritzar en castellà a qui ho demani. El catedràtic de Psicologia de l'Educació de la UdG i un dels pares del model d'immersió lingüística, Ignasi Vila, opina que “la interlocutòria deixa oberta la possibilitat de viure a Catalunya sense conèixer el català”. Per Vila, qüestionar el model d'immersió no té sentit des del punt de vista democràtic. “L'únic argument per no acceptar la immersió lingüística és polític i ideològic, no té res a veure amb motius pedagògics”. Vila insisteix que “l'única manera de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants és que tota la població conegui el català”.
“Batalla perduda”
Per al director de la càtedra de multilingüisme de la UOC, Miquel Strubell, el problema és també eminentment ideològic. “S'està donant ales a la gent més ideologitzada. A la llarga, la Generalitat té la batalla perduda i això encara reforça més la idea d'independència”, afirma.
El professor de filologia catalana de la UB i expert en sociolingüística, Xavier Vila, parla fins i tot de “canvi de model” si s'acaba acceptant l'escolarització en castellà. I no és gaire optimista. “Només cal fixar-se en el País Valencià. Als centres on s'aplica el model que volen aquests pares, els nens surten monolingües”.
La segregació dels alumnes en funció de la llengua és un escenari que el professor de Ciències de l'Educació de la UAB i coordinador del projecte Edu21, Enric Roca, no s'imagina per a Catalunya. “No és la nostra tradició i crec que cap govern català ho permetria”, afirma. Roca denuncia que la intencionalitat política d'una minoria està aconseguint “judicialitzar” l'educació. “Depenem dels tribunals espanyols i és molt difícil que entenguin la nostra realitat i com funciona la nostra escola”, afirma.
El director de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB, Antoni Sans, considera que tot aquest procés judicial deixa la porta oberta a la segregació. “Es fa difícil aplicar el dret a l'atenció individualitzada en castellà sense estigmatitzar els alumnes afectats”, afirma. En aquest sentit, lamenta que alguns pares “posin els seus plantejaments ideològics al davant de l'educació dels fills, de la integració i de la cohesió”.
“El problema no el tenen els nens, el tenen les famílies”, afirma taxatiu Àngel Casajús, membre del consell social del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. Casajús fa 28 anys que és a l'ensenyament i assegura que mai ha tingut problemes a l'aula pel model d'immersió a què s'han adaptat centenars d'alumnes estrangers.